SEGRE

TERRORISME ANIVERSARI

Vint anys sense el diàleg de Lluch

ETA el va assassinar fa dos dècades i va provocar el rebuig unànime i una manifestació històrica a Barcelona || Els socialistes recorden la figura del polític, “profundament catalanista”

606517_1.jpg

606517_1.jpgEFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El socialisme va recordar ahir els 20 anys sense Ernest Lluch, assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000. “Lluch era una persona profundament catalanista i sempre oberta al diàleg”, va dir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en un acte telemàtic i en conversa amb una de les filles del polític català, Eulàlia Lluch, des de Maià de Montcal.

El 21 de novembre del 2000 dos etarres van matar de dos trets al clatell el que havia estat ministre de Sanitat. Dos trets que el van sorprendre quan deixava el cotxe al garatge de casa quan arribava de fer classes a la Universitat de Barcelona, la seua gran passió. El seu cos, tirat entre els vehicles, no va ser trobat fins dos hores després. ETA va intentar justificar el crim a l’assegurar que era “un ministre del GAL”. Després de l’assassinat, els etarres van fer explotar el cotxe en el qual viatjaven a prop de la casa de Lluch, a l’Hospitalet de Llobregat.

Ernest Lluch va nàixer a Vilassar de Mar el 1937 i va ser una persona compromesa amb la lluita democràtica, a més de mantenir una vinculació especial amb el País Basc. Es va doctorar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va ser detingut en diverses ocasions durant el règim franquista per la seua activitat a favor de les llibertats. En les eleccions del 1975 va aconseguir ser diputat pel PSC, del qual va ser portaveu al Congrés el 1980. Ministre de Sanitat des del 1982 fins al 1983 amb el primer govern socialista, va crear el primer Pla Nacional contra la Droga. A part de bolcar-se en l’ensenyament, Lluch va escriure diverses obres, la majoria d’índole econòmica, i molt pròxim a Lleida i la seua agricultura, que va bolcar a La regió fruitera de Lleida (1970).

El seu assassinat va marcar un abans i un després, i es va traduir en un rebuig unànime a ETA a Catalunya, que es va plasmar en una de les manifestacions més multitudinàries que havia registrat Barcelona fins a aquell moment, amb al voltant d’un milió de persones.

La periodista Gemma Nierga va ser l’encarregada de llegir un manifest final i va pronunciar la famosa frase: “Estic convençuda que l’Ernest fins i tot amb la persona que el va matar hauria intentat dialogar. Vostès, els polítics, que poden, dialoguin, sisplau.”

606517_2.jpg

606517_2.jpgEFE

606517_3.jpg

606517_3.jpgEFE

tracking