Borrell demana alliberar Navalni i Rússia li retreu els presos del procés

El ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va retreure ahir a la Unió Europea (UE) l’empresonament dels presos independentistes del procés després que el cap de la diplomàcia europea, el lleidatà Josep Borrell, exigís al seu Govern l’alliberament de l’opositor Aleksei Navalni.

En un paral·lelisme amb les denúncies europees sobre la situació de Navalni, Lavrov va assenyalar que “els líders independentistes catalans són a presó per organitzar un referèndum, una decisió que la justícia espanyola no ha revocat malgrat que tribunals d’Alemanya i Bèlgica hagin fet sentències en contra.” “Davant d’això, Espanya ha defensat el seu sistema judicial i ha demanat que no es dubti de les seues decisions. Això és el que volem d’Occident en termes de reciprocitat”, va argumentar Lavrov.

“No qüestionin les decisions del nostre sistema judicial”, va dir Lavrov durant una roda de premsa conjunta amb Borrell, en què el va acusar d’aplicar “dobles estàndards”. A més, va denunciar que Rússia va ser acusada “sense proves” d’ajudar en el referèndum de l’1-O.

En una demostració que les discrepàncies entre Rússia i la UE no tenen una solució fàcil en aquest pla, tres diplomàtics europeus –d’Alemanya, Polònia i Suècia– van ser declarats persona no grata per participar en les protestes opositores. Borrell, que es va assabentar de la notícia en el dinar amb Lavrov, li va traslladar la seua indignació i el rebuig a la mesura presa, segons va dir als mitjans posteriorment. Per la seua part, la ministra espanyola d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, va subratllar que, a diferència de Rússia, Espanya és una “democràcia plena” en la qual tots els ciutadans tenen els seus drets garantits i va expressar el seu desig que Navalni pugui fer campanya com l’estan fent a Espanya els líders independentistes. “A Espanya no hi ha presos polítics, hi ha polítics presos”, va matisar la ministra.

La jutge Lady Carmichael va considerar que “és innecessari, i seria inapropiat donar cap opinió” a la pregunta legal que, a més, segons el parer de la magistrada “no té legitimació” per formular-la, tal com va esgrimir la defensa del Govern britànic en les vistes.

La Justícia escocesa calla sobre una possible consulta unilateral El Tribunal de Sessions d’Edimburg, la més alta cort civil d’Escòcia, va desestimar ahir pronunciar-se sobre si el Parlament d’Escòcia pot legislar per a un referèndum d’independència unilateral, sense el vistiplau del Govern britànic, ja que va dictaminar que la consulta legal formulada per l’activista proindependència David Keatings és “hipotètica, acadèmica i prematura”.