Ramon Tremosa: «No podem esperar 10 anys que la bona voluntat aparegui per Madrid»

Per què vostè, amb arrels familiars a Lleida, i no un lleidatà per liderar la llista de Junts?

En deu anys al Parlament Europeu vaig fer moltes coses per Lleida: la reforma de la PAC del 2014, la planta tèrmica del Poal, la MAT del Pallars, salvar el congost de Mont-rebei... La llista és llarga. Ara hi ha una altra reforma de la PAC. Tinc experiència, contactes a Brussel·les i a Madrid i un capital polític a disposició dels lleidatans, si volen aprofitar-ho.

Sol parlar d’atreure grans empreses. És compatible amb reivindicar la independència? El capital té fama de covard davant de la inestabilitat política.

Entre 2015 i 2020, en plena acceleració del procés, cada any es batien rècords: PIB, exportació, fires, inversió industrial, trànsit portuari... Els empresaris necessiten la independència perquè l’Estat ha abandonat Catalunya i Lleida en particular. Les infraestructures són de fa 30 anys i la xarxa elèctrica, de fa 40.

Hi ha certa ambivalència en el seu discurs sobre l’Ibex-35.

Distingeixo entre la llotja del Bernabéu i l’Ibex-35. Hi ha grans empreses de l’Ibex, algunes de catalanes, que no viuen de la regulació del sector públic ni participen en el seu favor. Contra l’Ibex no hi tinc res en especial. Amb Endesa hem desencallat temes que afecten Lleida, i li hem imposat multes milionàries si no feia el que havia de fer.

Parlo de Junts, contrari a contractar firmes de l’Ibex.

No, no... Això ja ho va matisar la candidata i ja està resolt.

Ho diu el programa electoral de Junts: “Eliminar la contractació d’empreses de l’Ibex-35.”

Això ja es veurà, veurem en cada cas quines alternatives hi ha. Quan es governi, es veurà en cada moment el que es pot fer.

Té Junts una política econòmica real o se supedita a l’objectiu de la independència?

Junts aposta per resoldre com més aviat millor el conflicte polític amb l’Estat, de manera pacífica i democràtica. No podem esperar deu anys que la bona voluntat aparegui per Madrid, així que supeditem la pluralitat d’opinions a un objectiu, que és una negociació que porti a l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya.

Després de l’1-O, sembla que Europa va mirar a un altre costat.

No hi estic d’acord. L’1-O, Charles Michel, primer ministre belga, va tuitejar: “Ja n’hi ha prou de violència policial, i diàleg polític.” Això va aturar la violència a Barcelona, però va seguir a Lleida. El 17 d’octubre, Michel va dir al diari Le Soir que una majoria de primers ministres de la UE donaven suport al seu tuit. Merkel va preguntar a Rajoy sobre Catalunya i el comissari Oettinger va proposar el federalisme alemany com a possible sortida per a Catalunya.

Són tuits i declaracions a títol personal, no posicionaments institucionals ni sancions.

Els principals líders europeus diuen que una Escòcia independent tornaria immediatament a la UE. Miri si diu coses Europa.

Solen etiquetar-lo com a “liberal” o “neoliberal”. On se situa?

El binomi esquerra-dreta és dels anys 80. Em defineixo com a liberal d’esquerra. Només les empreses creen riquesa, ocupació i paguen impostos. Cal facilitar-los el treball i, una vegada creada riquesa i pagats impostos, hi ha d’haver certa redistribució. La meua esquerra és d’igualtat d’oportunitats, no de resultats. Aquesta última és per a mi una mala esquerra.

Impost de successions sí o no?

El problema no és aquest, sinó l’espoli fiscal. Segons les nostres estimacions, Catalunya va pagar el 2019 entre 75.000 i 80.000 milions en impostos, quan el pressupost de la Generalitat és de 27.500. El problema és la diferència entre el que la Generalitat pot gastar i l’esforç tributari dels catalans.

No contestarà a la pregunta?

És mirar el dit i no la lluna. L’impost de successions són només uns centenars de milions. El problema és que la Generalitat no recapta impost de societats, IVA, IRPF, ni les cotitzacions a la seguretat social, i el forat és cada vegada més gran.

Altres partits han qüestionat si el seu paper de conseller se superposava al de candidat. El PDeCAT va parlar d’un “turista amb cotxe oficial”.

Els consellers van amb cotxe oficial. El president del Govern i els ministres segueixen sent-ho en campanya. Hi ha necessitat de protecció, i si volem creure que Catalunya és un país que vol ser normal, hi ha debats que haurien d’estar superats.

Quan Salut ha anunciat restriccions, vostè ha sortit a puntualitzar o a plantejar alternatives.

Espanya vol gestionar la pandèmia sense rebaixar impostos ni injectar capital a empreses. Nosaltres hem intentat combinar restriccions a l’activitat i la mobilitat amb mantenir un fil d’activitat i salvar el màxim de teixit productiu. Pilotem tan bé com sabem la dualitat de vida i economia, de salut i economia.

Dins del Govern...

Ens entenem molt bé. Si tanquéssim d’octubre a març tots els comerços i restaurants, no en quedaria ni un.