Mor l'històric cofundador d'ETA Julen Madariaga als 88 anys

L’històric cofundador d’ETA Julen Madariaga va morir ahir dimarts als vuitanta-vuit anys després de patir una llarga malaltia. També va ser membre d’Herri Batasuna i la seua defensa de les vies polítiques i la negociació el va portar a integrar-se a Aralar, de la mà de Patxi Zabaleta.

Madariaga va fundar ETA el 1959, amb Benito del Valle, Rafa Albisu i José Luis Álvarez Emparanza, Txillardegi, i al llarg dels anys va passar de defensar les tesis més dures de la banda, en l’època de més atemptats, a una postura crítica de la violència.

D’aquesta manera, va ser membre destacat d’Herri Batasuna, però va evolucionar fins a integrar-se a Aralar, que rebutjava la lluita armada. L’aposta per la ponència Oldartzen, de “socialització del sofriment” de l’esquerra abertzale, que va portar l’any 1995 ETA a matar el regidor i parlamentari del PP Gregorio Ordóñez, va ser el desencadenant del seu allunyament d’HB. Desencisat amb Batasuna, que no va condemnar el crim d’Ordóñez, el 2001 va ingressar a Aralar. Madariaga Agirre (Bilbao, 11 d’octubre de 1932) era advocat i doctor per Cambridge.

Representants d’EH Bildu com Arnaldo Otegi, Maddalen Iriarte, Arkaitz Rodríguez o Rebeka Ubera van acomiadar Julen Madariaga i van destacar la seua “lluita per la llibertat” del poble basc. Sortu va manifestar que l’aportació militant de Madariaga va suposar “tot un nou renàixer polític i cultural per a Euskal Herria i una causa per la llibertat secundada per milers de persones”.

Per la seua part, el Partit Popular del País Basc va qualificar com “una nova humiliació a les víctimes” les “condolences” expressades per Arnaldo Otegi als pròxims a Julen Madariaga.