SEGRE

PROCÉS JUSTÍCIA

Absolts els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O

No s'ha acreditat que prenguessin decisions després de l'advertència del Constitucional || Afrontaven una pena de dos anys per desobediència i usurpació de funcions

Tània Verge, Jordi Matas i Marta Alsina, aplaudits abans del primer dia del judici a Barcelona.

Tània Verge, Jordi Matas i Marta Alsina, aplaudits abans del primer dia del judici a Barcelona.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El jutjat penal número 11 de Barcelona ha absolt els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O dels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques al considerar que no està provat que donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després que el Tribunal Constitucional (TC) els advertís del seu deure d’impedir qualsevol iniciativa encaminada a celebrar el referèndum.

La fiscalia demanava per als síndics (Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Tània Verge i Josep Pagès) 2 anys i nou mesos de presó argumentant que van firmar resolucions sabent que el Constitucional havia suspès les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya que creaven aquesta figura.

Els acusats van ser nomenats el 7 de setembre de l’any 2017 pel Parlament com a membres de la Sindicatura de l’1-O, que havia d’operar com una mena de Junta Electoral del referèndum, encara que van cessar dels seus càrrecs als 19 dies, després que el Constitucional els anunciés la imposició d’una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cada un si no deixaven les seues funcions. Els dies 21 i 22 de setembre els cinc síndics van renunciar al càrrec, i finalment el TC va decidir no imposar-los cap multa.

La sentència, que pot ser recorreguda davant de l’Audiència de Barcelona, els absol a l’entendre que no està acreditat que “actuessin, es reunissin, tramitessin o realitzessin acords” per aplicar la llei de referèndum, una vegada van tenir coneixement de l’“advertència expressa” del Constitucional. En aquest sentit remarca que tots els testimonis van negar aquests fets i “no hi ha cap document a la causa que així ho indiqui”.

De la mateixa manera, la jutge entén que no ha quedat acreditat que els acusats “realitzessin actes propis d’una autoritat oficial o d’eludir la suspensió” de les lleis de desconnexió, tal com els acusava la Fiscalia. Per argumentar encara més l’absolució, la magistrada recorda que la reunió dels síndics territorials feta el 12 de setembre al Parlament va ser del tot informal, que no es van trobar amb els síndics electorals i que no van prendre cap decisió ni acord. En aquest sentit, els síndics territorials van declarar que no els havien convocat els síndics electorals.

Condemnat un detingut als talls de la Meridiana Un jutjat penal de Barcelona ha condemnat un militant d’Arran a un any i mig de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i a una multa de 360 euros per un altre de lesions a un agent dels Mossos d’Esquadra, en el marc dels talls de l’avinguda Meridiana de Barcelona, en concret el del 19 d’octubre del 2019. A més haurà d’indemnitzar l’agent amb 1.350 € pels dies que va estar de baixa.

Segons la sentència, el condemnat va ser requerit pels Mossos juntament amb un grup de persones perquè no travessessin el cordó policial que impedia l’ocupació de la via. Quan van intentar fer-ho, un agent va subjectar un integrant del grup i l’acusat va empènyer el mosso i el va fer caure, colpejant- se fortament al quart dit de la mà dreta. Durant la vista, l’acusat va negar que colpegés l’agent de manera voluntària, però dos mossos van declarar el contrari. Alerta Solidària i Arran han criticat que el jutjat hagi ignorat la declaració de l’acusat i d’un testimoni amic seu, i va remarcar que ell també va caure a terra.

És per aquesta raó que la defensa interposarà un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència de Barcelona. 

ERC convoca la seua militància a l’espera que JxCat mogui fitxa ERC ha convocat una ronda d’assemblees territorials amb la seua militància per explicar-los l’acord assolit amb la CUP i l’estat de les negociacions amb Junts per a la investidura del candidat republicà a la Presidència, Pere Aragonès, i per a la formació del nou Govern. Els republicans pretenen compartir informació amb les bases i escoltar les seues valoracions per analitzar “en quin punt es troben les negociacions” i desgranar el document d’acord global que han enviat a Junts.

Illa demana que s’acabi l’“espectacle” i insisteix que ell és l’alternativa a un Govern sobiranista

Fa més d’una setmana que ambdós formacions no es reuneixen. Amb tot, els juntistes van assegurar ahir que esperen reprendre els contactes ben aviat per aconseguir “com més aviat millor” un acord.

Mentrestant, el candidat del PSC a la presidència, Salvador Illa, va demanar “acabar amb l’espectacle” i formar ja un nou Executiu. Va tornar a alçar-se com a alternativa a un Govern independentista. 

El PSC es desmarca del pla per deixar Vox sense senador pel Parlament ERC, Junts, la CUP i els comuns estan estudiant la possibilitat de vetar Vox perquè cap membre d’aquesta formació no sigui escollit pel Parlament com a senador per designació autonòmica, una iniciativa de la qual el PSC s’ha desmarcat al considerar que “negar la representació a una formació que hi té dret per resultat electoral no és democràtic”.

Els cinc partits van acordar a l’inici de la legislatura un “pacte antifeixista” amb un decàleg per minimitzar la presència de Vox al Parlament. Un dels punts era evitar, “sempre que sigui possible”, la presència del partit als nomenaments que depenen de la Cambra, com ara la designació dels senadors.

Però mentre sobiranistes i comuns van presentar dos propostes de resolució per començar a materialitzar el pacte, els socialistes creuen que per llei Vox hauria de tenir algun senador, per la qual cosa no veuen viable el veto. 

Tània Verge, Jordi Matas i Marta Alsina, aplaudits abans del primer dia del judici a Barcelona.

Tània Verge, Jordi Matas i Marta Alsina, aplaudits abans del primer dia del judici a Barcelona.EFE

tracking