"Sweat": El producte que ven una 'influencer' de fitness és el seu propi cos

La debutant Magdalena Kolesnik deixa el seu cisellat cos i la innocència dels seus limpísimos ulls blaus a l’'influencera' polonesa del fitnes Sywlvia Zajac, protagonista de la pel·lícula "Sweat", que dirigeix Magnus Von Horn, on es mostra un curiós retrat de les xarxes socials, sense que es jutgin ni es valorin.

Però l’espectador no ha d’esperar el reflex d’una "celebrity" vulgar. És important que Zajac "no sigui massa vociferant, ni excessiva, per no despertar enveges que allunyin els seguidors; en realitat, en el fons -reflexiona Kolesnik-, aquesta manera de mostrar-se té a veure amb el capitalisme i el fet que el teu cos és el teu treball i el producte que vens, tu mateixa".

Va ser un esforç enorme transformar aquest cos, de natural flac, "en un que semblés el d’una entrenadora, gairebé un any i mig de modelació, amb pesos, dia rere dia," assenyala Kolesnik en una entrevista amb Efe a Madrid, on ahir a la nit va acudir, juntament amb director Von Horn, al primer pas de la cinta en una sala comercial. Una estrena que la pandèmia va furtar al públic i que, per fi, podrà veure en sales a partir de divendres vinent.

La pel·lícula segueix durant tres dies a aquesta 'influencera' de la vida sana i el fitnes que té més de 600.000 seguidors a les xarxes socials als quals dona consells en centenars de vídeos que "postteia" cada dia; 'followers' que segueixen gairebé al minut el seu dia a dia, patrocinat des de l’esmorzar a trenc d’alba, a la roba esportiva de marca que utilitza en les seues posades en escena en centres comercials.

És una d’uns vint anys perfecta en el físic, feliç davant de la càmera les 24 hores del dia, treballadora incansable, acostumada a banys de masses, però la persona més sola del món quan arriba a casa seua i només la rep el seu gosset, també famós i amb el seu propi hastag. "Sweat" (suar) és el títol del seu programa d’entrenament.

La càmera de Van Horn segueix obsessivament el rostre i el cos de Sywlvia i els seus perfectament maquillats ulls transparents, neutres, i el seu somriure de blanquíssima dentadura, per treure més partit de l’enorme sensació de fracàs emocional que transmet. En un dels seus milers de vídeos, Sywlvia confessa entre (falses) llàgrimes que voldria tenir algú amb qui compartir la seua vida.

I mentre l’espectador contempla aquest fràgil personatge, Von Horn situa la jove davant la seua família -la seua mare-, símbol dels altres milions de persones a qui no els importa el més mínim la vida d’un famós, i a un seguidor que l’assetja i es masturba al seu cotxe quan ella surt a treure el seu gos.

Un home que la incomoda, i al que odia, però que en el seu subconscient, explica l’artista, "sap que són com espills i una mica dins d’ella l’empeny cap a ell, perquè no són tan diferents, als dos els falta afecte, encara que no el vulgui admetre", diu Kolesnik.

"Ella no és conscient del canvi que s’està produint al seu interior", explica el director; l’assetjador i la mare estan cridats a fer reflexionar Sywlvia, i al llarg de la pel·lícula, "ambdós s’intercanviaran.

"Vaig pensar molt en la solitud, a estar sola, però no només com a estat mental, sinó com a una mica normal en la vida, no com a malaltia, sinó que un pot estar sol i alhora no ser vulnerable, i al revés. No tothom troba a la seua 'mitja taronja' per formar una família, o tenir un grup d’amics; si el tens, genial, però si no, no passa res", s’expressa l’actriu.

Magnus Von Horn (Gotemburgo, 1983) postil·la que "el que passa és que la societat actual ens planteja la solitud com una espècie de tabú. Per això a la pel·lícula intentem provocar amb aquest concepte".

Reconeix que manté una relació difícil amb les xarxes, encara que precisa que ell és "passiu"; Kolesnik prefereix quedar-se amb les possibilitats de comunicació que obren als joves com a mitjà de protestar, d’informar-se o d’expressar-se políticament en un país amb un govern extremadament conservador com el seu.

"En situacions així, les xarxes són molt útils, ho vam veure a la primavera àrab i ara ho veiem amb el covid: no sempre es tenen forces per anar a una protesta però pots participar, aixecar la teua veu i protestar, des de les teues xarxes socials. Jo crec que funciona. Depèn de com l’utilitzis, pots malgastar el teu temps o pots treure profit de cada coseta que trobis a internet".