Fiances abonades amb aval de l'ICF

El Govern va fer ahir marxa enrere i va decidir activar l’Institut Català de Finances (ICF) per avalar les fiances que reclamava el Tribunal de Comptes a 34 exalts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior entre el 2011 i el 2017. Així ho va anunciar ahir al Parlament el conseller d’Economia, Jaume Giró, a escasses hores que vencés el termini fixat –la mitjanit d’ahir– per abonar els 5,4 milions que l’òrgan fiscalitzador els reclamava i evitar un embargament dels seus béns.

El motiu del gir, segons va explicar Giró, és que dimarts, després d’anunciar que l’ICF no avalaria les fiances per no posar els seus treballadors en perill, va rebre diverses trucades d’aquests demanant-li que activessin l’aval a través d’aquest organisme, un punt que ja contemplava el decret del fons de 10 milions creat per l’Executiu en cas de no trobar el suport de cap entitat financera.

Els 34 exalts càrrecs encausats han recorregut tots al fons de 10 milions del Govern

Celebra el gir del Govern i assegura que si el decret contemplava la utilització de l’ICF s’havia d’utilitzar

Amb tot, l’aval de l’ICF serà provisional, ja que el departament d’Economia continuarà buscant un banc per cobrir-lo. El dictamen que ha d’emetre el Consell de Garanties Estatutàries, a petició de PSC, Cs i PP, pot ajudar en aquest sentit si és favorable al decret llei que el Parlament avalarà la setmana vinent.

L’anunci es va produir després d’una reunió entre Giró i el president Pere Aragonès en la qual també hi va haver presents membres de l’ICF. La situació de les últimes hores havia creat tensió ens els socis de l’Executiu, ja que el republicà volia ser qui anunciés aquest canvi d’opinió, una cosa que no va provar a Junts, que va criticar que aquest gest seria corregir Giró. Finalment Aragonès va cedir el protagonisme al conseller, a qui va agrair el seu canvi de postura.

Paral·lelament, el Govern va presentar dimarts davant de Tribunal de Comptes un recurs en el qual va demanar una pròrroga de quinze dies per completar els tràmits administratius per poder avalar les fiances, ja que és el temps que necessita per comprovar si la documentació aportada pels que s’acullen al fons és correcta.

No obstant, això no paralitzava l’aval, i és que tots els exalts càrrecs encausats, entre els quals es troben Artur Mas, Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, tenien intenció de presentar les seues fiances, cobertes per l’ICF, abans de l’acabament del termini fixat. Malgrat això, Mas, pessimista, va afirmar que creu que hi ha “altíssimes probabilitats” que el tribunal rebutgi l’aval de l’ICF.

Per la seua part, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va afirmar que, al seu parer, no hi ha “marge legal” per actuar contra la decisió del Govern ni contra els treballadors de l’ICF.

Carles Puigdemont va presentar un recurs davant del Tribunal de Comptes contra la denegació d’aquest de no ampliar el termini per fiar les quantitats que aquest òrgan reclama. Hi al·lega indefensió i acusa l’òrgan de falta d’imparcialitat.

El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, va anunciar ahir que la seua formació registrarà un escrit a la Fiscalia del Tribunal de Comptes demanant que s’oposi a la fiança de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les reclamacions de diners que l’esmentat tribunal ha imposat a 34 exalts càrrecs per l’acció exterior de la Generalitat, i que no l’accepti.

Així ho va anunciar després de conèixer la decisió del Govern d’activar aquesta entitat per avalar les fiances. En aquest sentit Carrizosa també va assenyalar que demanaran la compareixença al Parlament del conseller delegat de l’ICF, Víctor Guardiola, per explicar la cobertura legal que té “una cosa tan increïble com que, amb diners públics, es cobreixi les fiances dels que van extreure de les arques públiques”.

Per la seua part, tant el PSC com els comuns van evitar pronunciar-se sobre el tema i van assegurar que s’esperaran a conèixer el contingut de l’informe que està preparant el Consell de Garanties Estatutàries i que s’espera que es publiqui abans de dijous vinent. Amb tot els dos partits ja van assegurar dies abans que consideraven que el fons de 10 milions creat pel Govern compleix la legalitat. Per la seua part, el president del grup ultradretà Vox, Santiago Abascal, va assegurar que el seu partit està disposat a portar davant dels tribunals la Generalitat si avala les fiances.

Al contrari, des de la CUP van celebrar el gir del Govern i van assegurar que si el decret contemplava la utilització de l’ICF com a aval si no es trobava un banc, això és el que cal fer.

La Caixa de Solidaritat pagarà 1,2 milions de la multa pel 9-N El president de la Caixa de Solidaritat, Pep Cruanyes, va explicar ahir que han aconseguit recaptar gairebé 1,2 milions d’euros amb aportacions de la ciutadania que abonaran al Tribunal de Comptes en concepte d’interessos de la multa pel 9-N.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Cruanyes va detallar que aquest pagament es farà per veure si s’aixeca l’embargament de béns que esperen poder aportar com a garantia davant d’una “nova extorsió”, amb referència a la causa per l’acció exterior. Sobre aquesta, va acusar l’Estat de pressionar els bancs perquè no avalin el fons impulsat per la Generalitat per cobrir les fiances.