Catalunya rebrà 21.000 milions d'euros de finançament l'any que ve

Les comunitats autònomes rebran 112.213 milions d’euros en avançaments del sistema de finançament autonòmic l’any que ve, un 6,3% més que aquest 2021. D’aquesta quantitat, 21.057 milions corresponen a Catalunya, que augmenta un 6,8% de l’import d’aquest 2021 (19.711 milions d’euros). Així ho va comunicar ahir el ministeri d’Hisenda a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), al qual per primera vegada en cinc anys va assistir el conseller d’Economia del Govern, càrrec que ara ocupa Jaume Giró.

Durant la reunió, organitzada pel Govern i a la qual van assistir representants de l’àrea econòmica de totes les comunitats de forma telemàtica, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, també els va anunciar que el Govern els condonarà el deute pendent per les liquidacions negatives del model de finançament corresponents a l’exercici 2020.

Aquesta liquidació, que s’hauria d’haver abonat el 2022, per a Catalunya representava un import total de 1.024 milions d’euros, dels 4.000 milions del conjunt de les comunitats autònomes. Així mateix, Montero va comunicar que l’Estat transferirà al voltant de 3.000 milions d’euros a les comunitats autònomes per compensar els efectes de la liquidació de l’IVA del desembre del 2017.

Ho farà a través de l’aprovació d’una partida pressupostària el 2022.

En aquest cas de Catalunya haurà de rebre 458 milions d’euros perquè el deute quedi saldat.

El conseller Giró admet avanços però lamenta no haver aconseguit cap marge de dèficit

Urkullu anirà a la trobada després d’una reunió amb Moncloa sobre el Concert Econòmic

Un altre dels temes que es van tractar a la reunió va ser el repartiment entre els territoris dels 13.500 milions del fons Covid per a aquest any 2021 i que complementa el Fons de 16.000 milions que el Govern central va repartir entre les comunitats l’any passat. Els diners es distribuiran pel criteri de població ajustada, l’opció que van triar la majoria de comunitats autònomes, i la major part del desemborsament es realitzarà al setembre (70 per cent) i la resta (30 per cent) el mes de novembre, segons va detallar la ministra.

Segons va anunciar Giró, Catalunya rebrà un total de 2.160 milions d’euros d’aquesta partida extraordinària, una part dels quals, va dir, ja estan compromesos per a les grans àrees afectades per la pandèmia, com la salut, els drets socials i l’educació. En termes generals, el conseller d’Economia va valorar la reunió com a positiva ja que, segons ell, es “van revelar algunes incògnites” que faran més fàcil elaborar els pressupostos de la Generalitat de cara al 2022, encara que va advertir que serà difícil satisfer totes les necessitats que té Catalunya.

Giró va lamentar també que el Govern de Pedro Sánchez decidís mantenir l’objectiu de dèficit per a l’exercici 2022 en el 0,6 per cent, en lloc d’elevar-lo a l’1,1 per cent, com sol·licita la Generalitat. “Això em fa deduir que per a l’Estat el 2022 no hi haurà cap efecte de la pandèmia”, va asseverar. Amb tot, va assegurar que per “prudència financera” Catalunya s’ajustarà a l’objectiu fixat.

En un altre ordre de coses, María Jesús Montero, també va anunciar en una reunió de la Comissió Nacional d’Administració Local que els ajuntaments rebran el 2022 un total de 22.062 milions d’euros en entregues a compte, la qual cosa representa un increment del 13 per cent respecte a aquest any, i seran els més alts de la història.

Aragonès, únic absent a la reunió de Presidents El lehendakari, Iñigo Urkullu, assistirà finalment a la Conferència de Presidents convocada pel Govern demà a Salamanca.

Per tant, la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà l’única absència a la cita, a la qual també assistirà el rei Felip VI. Urkullu va anunciar aquesta decisió després que acordés amb l’Executiu central que es faci avui mateix una reunió de la Comissió Mixta del Concert Econòmic per concertar diferents impostos amb l’Administració basca.

En lehendakari va defensar que combinar la relació multilateral amb la bilateral “és el que significa el respecte a un autogovern reconegut”.

Per la seua part, Aragonès va mantenir la negativa a assistir-hi i va insistir que el Govern català segueix pensant que es tracta d’una trobada “buida de contingut” i que, en canvi, la reunió bilateral Estat-Generalitat està “molt més treballada”.