x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El jutge proposa jutjar per terrorisme 13 membres dels CDR

  • EFE
Actualitzada 14/09/2021 a les 16:24

Acusats de planejar suposadament sabotatges o accions violentes en seus oficials de Catalunya el 2019

Imatge d'arxiu del desallotjament del Passeig de Gràcia de Barcelona per membres dels Mossos d'Esquadra després d'una mobilització convocada pels CDR.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge d'arxiu del desallotjament del Passeig de Gràcia de Barcelona per membres dels Mossos d'Esquadra després d'una mobilització convocada pels CDR.

EFE

El jutge de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón ha proposat jutjar per un delicte de terrorisme a 13 presumptes membres d’una facció radicalitzada dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que van planejar suposadament sabotatges o accions violentes en seus oficials de Catalunya el 2019. El magistrat acorda processar-los per un delicte de pertinença a organització terrorista, al qual suma un altre de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista per a nou d’ells.

En la seua interlocutòria, difosa aquest dimarts, explica que els investigats haurien conformat "una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu del qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats" utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats en laboratoris clandestins. La majoria van ser detinguts el setembre de 2019 en la coneguda com a Operació Judes per planejar, presumptament, accions violentes de cara a l’aniversari de l’1 d’octubre, data en la qual es va celebrar dos anys abans el referèndum independentista català, declarat il·legal; i a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes. Entre els tretze processats figura la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Sentmenat (Barcelona), Queralt Casoliva (CUP-Amunt).

D’acord a la resolució, s’agrupaven a l’autodenominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula radical dins dels CDR creada per la necessitat de comptar amb un grup clandestí de màxima confiança, totalment entregats a "la causa" als que se’ls va encarregar les accions més sensibles. El jutge afirma que compartien principis ideològics favorables a la independència de Catalunya i a l’activisme radical, i que el seu objectiu era aconseguir-la fent servir la violència en la seua màxima expressió i forçant, de manera coercitiva, les institucions.

García Castellón acull en la seua interlocutòria la tesi de la Guàrdia Civil i de la Fiscalia i recorda que els membres de l’ERT han participat en accions contundents com a talls de carretera o aixecament de barreres de peatges. També van intervenir, continua la interlocutòria, en la creació i desenvolupament dels centres de coordinació (CECOR) i van assumir l’encàrrec rebut d’un denominat "CNI Català" perquè aportessin infraestructura logística per emprendre una acció en la qual es pretenia ocupar i defensar el Parlament.

L’ocupació es realitzaria per la porta principal i el pla preveia el lloguer d’immobles per romandre a l’interior almenys una setmana, muntant antenes per mantenir les comunicacions, amb un pressupost estimat de 6.000 euros. Després de la investigació, el jutge acaba que la cèl·lula presumptament formada pels processats "elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior", i recorda que quan va ser desarticulada alguns membres ja haurien desenvolupat actes preparatoris com a reconeixement d’objectius, vigilància d’instal·lacions policials, i la presa de fotografies i vídeos d’accessos, càmeres, localització de torres elèctriques, agents i matrícules de vehicles policials.

Sobre els presumptes objectius, la interlocutòria esmenta la Comandància Naval de Barcelona, Govern Militar de Barcelona, la Delegació de Govern espanyol de Barcelona, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Prefectura de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, membres, vehicles i instal·lacions policials, torres d’alta tensió, instal·lacions en autopistes, peatges o el Parlament.

Segons l’opinió del jutge, destaca el reconeixement del perímetre de l’aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, dut a terme pel processat Jordi Ros, qui també –diu la interlocutòria– hauria realitzat diferents recerques a Internet sobre persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i d’un mosso d’esquadra.

Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre