El Tribunal de Comptes rebutja els avals del Govern català i ordena embargar els encausats

El Tribunal de Comptes va rebutjar ahir els avals de la Generalitat, que va impulsar a través de l’Institut Català de Fiances (ICF), per pagar les fiances imposades als exalts càrrecs del Govern als quals l’organisme fiscalitzador reclamava 5,4 milions d’euros per l’acció exterior entre el 2011 i el 2017. Els avals ara rebutjats cobrien la responsabilitat comptable de 28 dels 34 encausats, entre ells els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras o els exconsellers Raül Romeva i Francesc Homs o Andreu Mas-Colell.

El Tribunal de Comptes argumenta que la seua decisió es basa que la llei no permet donar cobertura pública al patrimoni privat de les persones al servei de l’Administració “que hagin obrat amb dol, o culpa o negligència greu en la generació del mal, sigui aquest ocasionat a aquella o a tercers”.

Amb aquesta decisió, la instructora de la causa, Esperanza García, va obrir també el procediment per iniciar de manera immediata “l’embargament dels béns i drets de les persones que, havent estat declarades presumptes responsables comptables, van aportar els referits avals”. El fons va rebre en el seu dia l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) de Catalunya.

Mas denuncia la situació d’indefensió que estan patint i Junqueras, la persecució al sobiranisme

Artur Mas va denunciar després de conèixer aquesta decisió que això el deixa a ell i als altres encausats en una situació d’“indefensió total” perquè l’òrgan fiscalitzador els ha deixat sense marge per presentar un altre tipus d’avals. L’expresident de la Generalitat va explicar que ell ja ha presentat la seua casa per cobrir la seua part de la fiança, però va matisar que no sap si aquesta serà acceptada pel Tribunal de Comptes. Per la seua part, un altre dels afectats, Oriol Junqueras, va lamentar que “dos anys després de la sentència per l’1-O la persecució contra l’independentisme persisteixi i s’intensifiqui, ara embargant-nos, fins i tot, les cases on viuen els nostres fills”.El Govern català, que està analitzant la decisió de l’òrgan fiscalitzador per comprovar que es tracta d’una decisió “jurídica i no política”, va insistir a defensar la “legalitat” dels avals gestionats a través de l’ICF, ja que per a ells són un “mecanisme jurídicament fort”. El conseller d’Economia, Jaume Giró, no obstant, va qualificar la resolució d’una “decisió política amb ànim de revenja” i va anunciar que l’Executiu català hi presentarà un recurs contra perquè els avals de l’ICF són, segons ell, “legals i plenament vigents”. En aquesta mateixa línia es va expressar el president, Pere Aragonès, que va acusar el tribunal d’estar polititzat i controlat pel PP, i va criticar que amb aquesta decisió “continua la revenja de la causa general, ara intentant arruïnar les famílies dels represaliats”.

Puigdemont exigeix deixar al marge de la taula de diàleg la seua situació

L’expresident Carles Puigdemont rebutja la possibilitat d’obtenir “un indult anticipat” i demana que la seua situació personal davant de la justícia “no formi part de cap agenda en la denominada taula de diàleg acordada per ERC i el Govern espanyol ni de cap conversa bilateral”.Ahir, quan es complien dos anys de la sentència del procés en què els impulsors de l’1-O van ser condemnats a penes que sumaven 100 anys de presó, l’expresident va publicar un article a El Punt Avui en el qual va exigir “respecte” sobre la seua situació davant la justícia, i en una picada d’ullet a ERC va matisar que “també al meu govern per si ha tingut o té la temptació d’incloure aquesta sortida personal en les converses que manté amb el Govern espanyol”.

“Ni busquem cap indult anticipat ni creiem que aquesta opció aporti cap solució al conflicte, i per descomptat tampoc a les més de tres mil persones afectades per la repressió”, va afirmar. Per la seua part, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va justificar la posició de l’expresident al·legant que “el conflicte no és Carles Puigdemont, és com s’exerceix el dret a l’autodeterminació”.

Així mateix, des de la Moncloa van negar haver fet cap gest per facilitar-ne l’extradició..

El Suprem preveu resoldre abans del maig els recursos sobre els indults

El Tribunal Suprem té sobre la taula set recursos que demanen revocar els indults concedits als líders independentistes condemnats a presó per l’1-O, una qüestió que si es compleixen i esgoten els terminis previstos per la legislació preveu resoldre entre els mesos de març i abril de l’any que ve.

El passat 22 de setembre es va complir el termini límit de dos mesos per recórrer la decisió de l’Executiu de Pedro Sánchez de concedir la mesura de gràcia als nou condemnats a presó, un assumpte que només pot anul·lar el Tribunal Suprem. Entre els recurrents figuren organitzacions com Convivència Cívica Catalana o partits com Vox i Partit Popular.

El TC ordena investigar possibles tortures a un menor

El Tribunal Constitucional ha ordenat acceptar la querella d’un menor detingut davant de la Prefectura de Via Laietana durant les protestes contra la sentència de l’1-O l’octubre del 2019, amb la qual va denunciar 8 agents de la Policia Nacional pels presumptes delictes de tortures, lesions lleus, contra la integritat moral i contra les garanties constitucionals.

D’altra banda, el fotògraf d’El País Albert García, per a qui la Fiscalia demana 9 mesos de presó per empènyer un policia quan cobria els disturbis contra la sentència del procés, va negar en el judici que se celebra contra ell que agredís l’agent i va al·legar que va ser aquest qui el va colpejar mentre treballava..