Els cultius de coca del Perú voregen el seu rècord històric amb 61.777 hectàrees
Els cultius de coca del Perú voregen el seu rècord històric amb 61.777 hectàrees
Els cultius de fulla de coca, matèria primera per a la fabricació de la cocaïna, van experimentar al Perú el creixement anual més gran de la seua història amb 7.122 noves hectàrees, fins assolir una superfície cocarera total de 61.777 hectàrees, el que frega el pic màxim registrat fa deu anys.
Segons les dades de l’informe anual de cultius fulla de coca de 2020, anticipades aquest diumenge per la Comissió Nacional per al Desenvolupament i Vida sense Drogues (Devida), la superfície cocarera del Perú va créixer un 13,03 % respecte a 2019, quan registrava 54.655 hectàrees.
En total són 7.122 hectàrees noves de cocars, la quantitat més gran mai registrada en un sol any, la qual cosa dispara l’espai cocarer fins el segon valor més alt de la seua història, molt a prop del seu pic màxim històric assolit el 2011, quan es van comptabilitzar 62.500 hectàrees.
Des de 2015, quan el Perú va registrar la menor superfície cocarera de l’última dècada en presentar unes 40.300 hectàrees, els cultius d’aquest arbust s’han incrementat en un 53 %, en una expansió constant la mitjana anual de la qual és del 10,6 %.
Això suposa que pràcticament una de cada quatre hectàrees de fulla de coca conreades a la regió andina es troben al Perú, que es consolida com el segon productor mundial de cocaïna per darrere de Colòmbia, la superfície de la qual cocarera és de 143.000 hectàrees, i per davant de Bolívia, amb 29.400 hectàrees.
Aproximadament, el 85 % de l’espai cocarer del Perú va destinat al narcotràfic per a la fabricació de cocaïna en les seues diferents formes, doncs hi ha unes 9.000 hectàrees que es destinen al consum tradicional de fulla de coca, com és el mastegat, i per a l’elaboració de productes legals com mates, caramels i farines.
