SEGRE

ECONOMIA COMUNITATS

Hisenda proposa que educació i sanitat guanyin pes en el finançament autonòmic

Al document sobre la reforma del repartiment, basat en la població ajustada, que ja ha enviat a les comunitats autònomes || Situa la despesa sanitària entre el 40 i 45% i l'educatiu, entre el 25-30%

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en una imatge d’arxiu.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en una imatge d’arxiu.EUROPA PRESS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El ministeri d’Hisenda va enviar ahir a les comunitats de règim comú (excloses País Basc i Navarra) la seua proposta per reformar el model de finançament autonòmic partint del criteri de població ajustada i en la qual es planteja donar més pes a la despesa sanitària i d’educació a l’hora de repartir els fons. El document, que determinarà el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques (com la dispersió i l’envelliment de la població), socials o territorials, encara que basant-se en el nombre d’habitants de cada regió, servirà per iniciar el debat sobre la reforma del finançament autonòmic. Aquesta és una demanda dels territoris coneguts comunament com “infrafinançats”, com el País Valencià o les illes Balears.Segons el Govern central, la nova proposta precisa molt més que l’actual quin és el cost de la sanitat.

També avalua per separat les necessitats de la població universitària i la que no ho és. Com a novetat, té en compte també el nombre d’aturats que no disposen de cap tipus de prestació de desocupació. També incorpora la variable de la dispersió, defensada per les comunitats més despoblades.El document planteja més recursos a la sanitat, que passa d’una ponderació del 38 per cent a una del 40-45 per cent.

A més, per determinar millor les necessitats de cada territori, la població passa d’una divisió de set grups d’edat a vint. També defensa incorporar les necessitats en matèria d’educació per a etapes universitàries o de la Formació Professional. La ponderació de despesa en educació també s’incrementaria fins una forquilla que varia entre el 25-30 per cent, en la qual l’educació no universitària representa un 75-80 per cent.La proposta inclou a més un nou grup en matèria de serveis socials, que serien els majors de vuitanta anys.

Així mateix, s’uneix una variable que conformarien els aturats sense prestació. La ponderació de la despesa en serveis socials en el model actual és d’un 8,5 per cent i passaria a ser entre un 6 i un 10 per cent. Respecte a la despesa en la resta de serveis, Hisenda proposa mantenir l’estructura que hi ha actualment, de manera que es mesurarà tenint en compte la població total empadronada, la qual cosa reduiria la seua ponderació a un barem entre el 18 i el 22 per cent.

També inclou variables correctives no poblacionals com la superfície, la despoblació, la dispersió de la població, la insularitat.

La Generalitat recela i assegura que no resoldrà l’infrafinançamentEl Govern va afirmar després de conèixer la proposta de càlcul de població ajustada feta pel ministeri d’Hisenda que aquesta “no soluciona l’infrafinançament ni el dèficit fiscal”. Fonts del departament d’Economia van destacar que el model actual de finançament està “esgotat” i van afegir que el concepte de població ajustada no respon “a la realitat de Catalunya”.

En aquest sentit, van assenyalar que és necessari tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat i la paritat del poder adquisitiu i el cost de vida i dels serveis públics. Amb tot, la Generalitat ja va avançar que no té intenció de participar en la negociació que es portarà a terme al Consell de Política Fiscal i Financera, l’òrgan on hi ha representades totes les comunitats autònomes i el Govern espanyol, i reclama que el que vol és negociar el finançament en una trobada bilateral.

tracking