El Tribunal Europeu inclou el 9-N en una sola 'macrocausa catalana'

El Tribunal Europeu de Drets Humans no només ha donat entrada als recursos contra l’Estat espanyol que han presentat els líders independentistes condemnats pel referèndum de l’1-O. Al mateix expedient d’aquest cas ha decidit incloure també el recurs que va presentar al novembre l’exconseller Francesc Homs contra la condemna d’inhabilitat que li va imposar el Tribunal Suprem arran de la consulta del 9-N, segons va difondre ahir Elnacional. Homs va ser condemnat a un any i un mes d’inhabilitació per desobediència greu, per la qual cosa se’l va obligar a abandonar el seu escó al Congrés, on liderava el PDeCAT.

Posteriorment, el Tribunal de Comptes va investigar els responsables del 9-N i els va condemnar a tornar 4,9 milions d’euros.Encara que en el cas d’Homs la condemna no s’emmarca en el cas del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 sinó en la consulta del 2014, el TEDH ha incorporat els dos casos dins del mateix número d’expedient amb la qual cosa s’ha convertit en una espècie de macrocausa independentista a Estrasburg.Per la seua part, la defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha presentat un recurs de súplica davant del Tribunal Constitucional contra la interlocutòria per la qual es rebutjava la recusació dels magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, proposats pel PP.En l’escrit, que es presenta també en defensa dels exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, assenyala que s’ha donat una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva perquè la interlocutòria del TC no dona “resposta als plantejaments clars, concrets i específics” que es plantaven en l’incident de recusació. I opina que l’argument esgrimit pel tribunal de garanties que la pluralitat política és senya d’identitat del ple esdevé una pèrdua de tutela efectiva.D’altra banda, la defensa que dirigeix Gonzalo Boye assenyala que s’ha vulnerat el dret a un tribunal independent i imparcial per la participació de magistrats, com per exemple Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, que s’havien apartat de conèixer sobre assumptes relacionats amb el procés independentista.