Rússia i Kíiv avancen en un acord per a un alto el foc que preveu una Ucraïna neutral

Les negociacions entre Rússia i Ucraïna van registrar ahir avenços significatius en la recerca d’un acord que permeti la retirada de les tropes russes, que durant la jornada d’ahir van mantenir l’ofensiva al territori llançant durs atacs contra la població civil. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va reconèixer que les posicions en les negociacions són ara “més realistes”, mentre que el ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, veu “a prop” l’acord amb Ucraïna sobre les garanties de seguretat. Segons va informar el diari Financial Times, ambdós països estarien elaborant l’esborrany d’un eventual acord de 15 punts que implicaria que Ucraïna adoptés un estatut de neutralitat, amb una renúncia a incorporar-se a l’OTAN i a acollir bases militars estrangeres, a canvi de la retirada de tropes russes.

Per la seua part, un assessor de Zelenski va reconèixer que Kíiv estaria disposat a abordar per separat l’estatus de Crimea i del Donbass. Malgrat que les negociacions semblen encaminar-se a la recerca de la pau, l’ofensiva russa a Ucraïna va seguir en marxa en el que va ser el vint-i-unè dia de la invasió i va causar noves víctimes civils. Segons va informar el Govern ucraïnès, almenys deu persones van morir a la ciutat de Txerníhiv, al nord, quan pel que sembla les forces russes van disparar contra una fila de ciutadans que esperaven per comprar pa. L’Exèrcit de Moscou també va llançar un atac contra la ciutat de Zaporíjia, on es troba la central nuclear més gran d’Europa que és controlada actualment, al costat de la de Txernòbil, per Rússia.

Ahir també va continuar el setge a Kíiv, on a primera hora del matí es va registrar un bombardeig que va danyar dos edificis residencials al districte Xevtxenkovski. El brutal atac va deixar, per sort, només dos ferits. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assenyalar ahir que els ministres de Defensa aliats han encarregat als comandaments militars de l’OTAN plans per al reforç a llarg termini del flanc oriental davant l’amenaça que representa Rússia, una decisió que espera que prengui a la cimera de Madrid al juny.

La invasió d’Ucraïna genera un nou escenari de seguretat a l’est d’Europa que obligarà l’OTAN a realitzar ajustaments a llarg termini amb més forces aèries, terrestres i marítimes, tal com van coincidir els ministres de Defensa de l’OTAN en una cita extraordinària a Brussel·les, prèvia a la trobada del proper dia 24 a la qual podria assistir el president nord-americà, Joe Biden. Els plans aliats davant del nou escenari a Ucraïna passen per reforçar la seguretat de l’OTAN i la seua capacitat de dissuasió, en línia amb la resposta que va donar a l’annexió il·legal de Crimea el 2014, quan va desplegar per primera vegada grups de combat multinacionals a Polònia i els països bàltics. Ara la idea és replicar aquests batallons i estendre l’anell militar de seguretat al sud-est d’Europa, en països com Romania i Bulgària, reforçant així la seua presència en uns països que ja compten amb una missió de vigilància de l’OTAN al mar Negre.

Per la seua part, Biden va anunciar ahir dimecres l’enviament de 100 drons nord-americans a Ucraïna i va assegurar que ajudarà aquest país a adquirir sistemes antiaeris “de més rang”.

Zelenski: “Nosaltres vivim un 11-S cada dia”

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va demanar ahir en una històrica intervenció virtual davant del Congrés dels EUA una zona d’exclusió aèria i més sancions a Rússia a l’invocar l’“11 de setembre” que viu els seus país “tots els dies” amb els bombardejos constants de Moscou. Zelenski va ser rebut amb una ovació per part dels legisladors nord-americans; i la presidenta del Congrés, la demòcrata Nancy Pelosi, el va presentar amb un “Visca Ucraïna”.

Zelenski va remarcar que “ara mateix” el “destí” del seu país “està sent decidit”, ja que el “brutal” atac té com a “objectiu els valors humans bàsics” i va afegir: “Recordin l’11 de setembre. Ucraïna està patint això cada dia. Un terror que Europa no ha vist en vuitanta anys”.

Putin acceptarà un cara a cara quan hi hagi un pacte

Rússia va insistir ahir que està disposada que se celebri una cimera entre el seu president, Vladímir Putin, i el d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, però va assegurar que no es tracta de “reunir-se per reunir-se” sinó que la trobada ha de ser per arribar a un acord sobre la guerra oberta per la invasió russa.

D’altra banda, Rússia va anunciar que ha donat l’ordre de pagament dels interessos del seu deute en dòlars que vencia ahir, 117,2 milions, si bé fonts del Kremlin van precisar que no es pot garantir que el creditor final rebi l’abonament per les sancions.