SEGRE

El TJUE celebra dimarts la vista per respondre a Llarena respecte a euroordres contra Puigdemont i exconsellers

L’instructor del 'procés' va anar fa un any al Tribunal europeu perquè determinés les raons per les quals es pot emetre i rebutjar una ordre de detenció i entrega europea

L'expresident Carles Puigdemont.

L'expresident Carles Puigdemont.ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea celebrarà dimarts vinent, 5 d’abril, la vista per examinar la qüestió prejudicial remesa pel magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena per aclarir l’abast de les euroordres que va dictar contra l’expresident de Catalunya Carles Puigdemont i alguns dels seus exconsellers per la seua implicació en el procés independentista.

L’instructor del 'procés' va anar fa un any al Tribunal europeu, amb el suport de la Fiscalia, perquè determinés les raons per les quals es pot emetre i, sobretot, rebutjar una ordre de detenció i entrega europea (OED), reaccionant així a la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les de no enviar Lluís Puig a Espanya.

Llarena demana aclariments sobre la norma que regula les euroordres perquè, partint dels criteris fixats per la cort comunitària, "pugui adoptar una decisió concreta entorn de mantenir, retirar o emetre noves OEDE respecte de tots o alguns dels copartícips processats en aquesta causa".

Els processats assenyalats en la qüestió prejudicial són Lluís Puig, Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel. La Justícia belga va resoldre ja el cas de Puig denegant la seua entrega a Espanya però els assumptes de Puigdemont i Comín estan paralitzats a l’espera que el Tribunal amb seu a Luxemburg respongui a Llarena.

D’aquesta manera, el magistrat espanyol busca reactivar un cas que "es troba avui plenament paralitzat" per la situació de rebel·lia dels investigats i pel fet que un Estat membre ja ha denegat la primera de les euroordres dictades en el marc d’aquesta causa.

Encara que Llarena no ho va esmentar expressament en plantejar la qüestió prejudicial, una altra de les raons d’aquesta paràlisi és la immunitat parlamentària de Puigdemont, Comín i Ponsatí com a membres de l’Eurocambra. El ple del Parlament europeu ja va donar llum verda al suplicatori cursat pel TS per retirar l’esmentat blindatge a l’expresident, però aquesta decisió també ha estat recorreguda pels polítics independentistes davant de la Justícia europea i està pendent de decisió.

La competència del Suprem

Llarena va dirigir un total de set preguntes al TUE. El principal dubte que planteja és si el jutge que ha d’executar l’euroordre pot controlar la competència del jutge que l’emet fins el punt de denegar l’entrega per aquesta causa, una qüestió capital per posar fi al debat sobre la competència del Tribunal Suprem en el procés independentista.

El jutge va defensar que aquesta capacitat de control només podria fundar-se en la mateixa Decisió Marc o en la jurisprudència del Tribunal amb seu a Luxemburg. Sobre el primer, va avançar ja que la norma comunitària no recull expressament aquesta possibilitat, subratllant que el seu silenci "no és casual" perquè l’execució de l’euroordre és el "criteri general" a causa del "principi de reconeixement mutu que, al seu torn, té el seu fonament en l’elevat grau de confiança" entre els països de la UE.

El jutge va defensar que aquesta capacitat de control només podria fundar-se en la mateixa Decisió Marc o en la jurisprudència del TJUE. Sobre el primer, va avançar ja que la norma comunitària no recull expressament aquesta possibilitat, subratllant que el seu silenci "no és casual" perquè l’execució de l’euroordre és el "criteri general" a causa del "principi de reconeixement mutu que, al seu torn, té el seu fonament en l’elevat grau de confiança" entre els països de la UE.

Va avançar així mateix que la jurisprudència del TJUE que ha portat a col·lació la Justícia belga en el cas de Puig se centra a determinar si les fiscalies poden emetre euroordres, de manera que "no resolen res sobre el control per part de l’autoritat d’execució de la competència de l’autoritat judicial d’emissió d’una OEDE" i, en canvi, "sí que afirmen rotundament que la no-execució d’una OEDE ha de ser excepcional".

Per a Llarena, està clar que no hi ha norma comunitària ni interpretació judicial que permetin als jutges belgues qüestionar la competència del Suprem per processar Puig, advertint a més que afirmar el contrari tindria una conseqüència "perniciosa" per al sistema de Dret de la UE.

Aquest sistema comunitari, va recordar, es basa en el "principi de confiança" de cada Estat membre en la justícia dels altres, la qual cosa deriva en el reconeixement mutu de les seues respectives resolucions. Si això es perverteix, va alertar, "es transmuta al principi de desconfiança".

A més, va avisar que, si es reconegués tal capacitat de control, l’esmentat control hauria de fer-ho el jutge receptor partint del dret intern de l’Estat del jutge emissor, donant lloc a una solució "paradoxal", així com a "incoherent i insostenible" al si de la UE, perquè es veuria interpretant un ordenament jurídic que li és "aliè".

Finalment, va criticar que els jutges belgues rebutgessin l’entrega de Puig, no només per la suposada falta de competència del Suprem, sinó perquè això suposaria una violació del dret fonamental al jutge natural i, també, per dos opinions del Grup de Treball de l’ONU sobre Detencions Arbitràries (WGAD), referides no a Puig sinó a Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que parlen d’una possible vulneració de la presumpció d’innocència.

tracking