POLíTICA
L'agressió russa accelera les aspiracions d'Ucraïna per entrar a la UE i l'OTAN
Un procés en el qual també estan des de fa anys diversos països dels Balcans
Banderes de la Unió Europea a la seu del Consell Europeu a Brussel·les.
La invasió russa d’Ucraïna ha accelerat els desitjos de Kíev -juntament amb Moldàvia i a Geòrgia- d’entrar a formar part de la Unió Europea mentre ha ajudat a revertir la històrica neutralitat de Finlàndia i Suècia, que s’aproximen a l’OTAN: dos moviments geopolítics que volia evitar el Kremlin amb la seua exhibició de força contra Ucraïna.
Després de rebre a començaments de març les sol·licituds formals d’adhesió per part de Kíev, Chisináu i Tiflis, Brussel·les ja ha entregat a aquests governs els qüestionaris previs a que la UE atorgui a aquests països l’estatus de candidat, el primer pas d’unes negociacions estrictes que no garanteixen l’admissió a un termini concret. Ho saben bé països com Sèrbia, Macedònia del Nord o Albània, tots ells amb aquest estatus des de fa almenys vuit anys; d’ells, només Sèrbia és ja en la fase de negociació i encara lluny de convertir-se en membre.
Brussel·les es basa en les respostes a aquests qüestionaris per elaborar el seu informe sobre les opcions d’un país de ser candidat a la UE, un procés que es vol resoldre en setmanes o pocs mesos però que encara així requereix també la unanimitat dels Vint-i-set. "La Comissió Europea s’està movent més ràpid per donar la seua opinió, però això és tot ara per ara. Encara hem de veure com decideix el Consell Europeu i què ve després de l’estatus de candidatura, si és que es dona", apunta la investigadora de l’Institut Alemany d’Assumptes Internacionals i de Seguretat i professora de Geopolítica d’Europa a la Universitat Carles III, Ilke Toygür. En aquest moment, subratlla l’analista, "el focus està en la candidatura, res més", perquè "el que vindrà després és molt més complicat: Ucraïna és un país en guerra i hi ha molts altres països candidats que esperen millorar el seu estatus amb la Unió Europea".
En l’horitzó, a la Unió Europea se li obre la disjuntiva entre incloure aquesta perspectiva europea d’Ucraïna en la seua actitud de solidaritat sense precedents amb el país, amb mesures que superen els 1.500 milions d’euros d’ajuda militar entre altres accions, o assumir la postura, més realista, que les condicions d’entrada d’Ucraïna a la Unió Europea no seran menys estrictes que per a altres aspirants. "Les pròximes decisions seran simbòliques, hi ha un llarg camí fins l’adhesió d’Ucraïna i els altres aspirants", adverteix Toygür.
Paraigua de seguretat transatlàntic
Un altre moviment que ha estimulat l’agressió de Rússia ha estat el de països que volen formar part de l’OTAN, deixant de banda el seu historial de neutralitat. A la inclinació de la mateixa Ucraïna i de Geòrgia d’integrar-se a l’Aliança, s’afegeixen ara Finlàndia i, probablement, també Suècia, que han iniciat tràmits per plantejar la seua petició d’ingrés.
L’OTAN considera un dels seus èxits més grans la seua política de portes obertes, el fet de no negar la possibilitat que més països vulguin formar part de la protecció que ofereix l’article 5 del Tractat de Washington: si un dels aliats és atacat, els altres respondran. L’article 10 d’aquest document fundacional de l’Aliança estableix que l’adhesió a l’OTAN està oberta a qualsevol "Estat europeu que hi sigui en condicions de promoure els principis del present Tractat i de contribuir a la seguretat de l’espai de l’Atlàntic Nord".
Des de la seua creació el 1949, els membres de l’OTAN n’han passat de 12 a 30 a través de vuit rondes d’ampliació, i en l’actualitat tres països associats han declarat la seua aspiració a l’adhesió: Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia i Ucraïna. De fet, en la cimera de 2008 a Bucarest, els líders aliats van decidir que Geòrgia i Ucraïna es convertirien en membres en el futur, una cosa que incomoda Moscou i que va demanar de descartar en la proposta per reorganitzar la seguretat a Europa que va donar a conèixer poc abans d’envair Ucraïna. L’amenaça russa ha portat ara Finlàndia i Suècia, de tradició neutral referent a la defensa, a plantejar-se la seua entrada en l’organització transatlàntica.
L’OTAN ha anat estrenyent la seua cooperació amb aquests dos països i convidant regularment els seus ministres a les reunions del Consell de l’Atlàntic Nord, però la guerra a Ucraïna ha accelerat els tràmits per a una possible adhesió, que podrien sol·licitar formalment abans de la cimera de líders aliats de Madrid, a finals de juny.
Rússia, per la seua part, ja ha amenaçat de desplegar armes nuclears al mar Bàltic en cas que aquests dos països ingressin en l’OTAN per restablir l’equilibri de forces, ja que es duplicaria la longitud de la seua frontera terrestre amb l’Aliança.
