Aragonès i Torra, entre els polítics catalans espiats a través dels telèfons mòbils

Els últims presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab i que situa el cas entre el 2017, quan governava Mariano Rajoy, i el 2020, amb Pedro Sánchez a la Moncloa. L’organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils i que només poden adquirir els Estats. Hi figuren Artur Mas, l’entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès i els lleidatans Meritxell Serret i Marc Solsona.

També han estat objecte dirigents de l’ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez o Marcel Mauri, a més d’una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha “nexes” entre aquest espionatge “i una o més entitats del Govern espanyol”. Els primers noms que es van fer públics el 2020 van ser els del llavors president del Parlament, Roger Torrent; el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall; l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel; un membre de l’ANC, Jordi Domingo, i el director del Consell per la República, Sergi Miquel.

Tanmateix, la llista definitiva va molt més enllà. Tots els eurodiputats independentistes, per exemple, han estat objectiu del ciberespionatge, ja sigui de forma directa, com Toni Comín, o a través d’amics i familiars, com Clara Ponsatí i Carles Puigdemont. En aquest últim cas, va arribar a la seua esposa, Marcela Topor; l’advocat Gonzalo Boye; el director de la seua oficina, Josep Lluís Alay, o l’actual diputat de JxCat i persona propera a Puigdemont Josep Rius.

Els altres tres presidents de la Generalitat des del 2010 han vist infectats els seus mòbils de manera directa. És el cas de Mas, que va rebre l’atac després de deixar el càrrec; Quim Torra mentre era president, o l’actual, Pere Aragonès, que va ser atacat quan era vicepresident en el mandat de Torra. Al llistat figuren nombrosos membres de partits independentistes.

De l’entorn d’ERC hi ha noms com Josep Maria Jové, Marta Rovira o Meritxell Serret. De la CUP hi ha Albert Botran o David Fernàndez, per exemple, i de JxCat figuren Albert Batet, Elsa Artadi i Laura Borràs, entre d’altres. També hi ha l’alcalde de Mollerussa i exdiputat del PDeCAT, Marc Solsona.

Indignació de les víctimes, que exigeixen ja explicacions

El president, Pere Aragonès, va exigir ahir al Govern central que doni explicacions immediates sobre el suposat espionatge, mentre l’expresident Carles Puigdemont ho va comparar amb un “GAL” digital. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, de JxCat, que també figura a la llista, va dir que “ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien. Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans”.

La CUP va destacar que aquest cas no té “precedents” a la Unió Europea, i Amnistia Internacional demana al Govern espanyol que aclareixi si és client de NSO Group, dissenyador del programa d’espionatge.Per la seua banda, el ministeri de l’Interior va insistir a negar qualsevol relació d’aquest departament, així com de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, amb l’empresa israeliana relacionada amb un cas d’espionatge a polítics independentistes.