L'OTAN multiplicarà les forces en alerta per Rússia, l'amenaça més gran

Els líders de l’OTAN preveuen impulsar a la cimera a Madrid, que comença demà dimecres i finalitza dijous, el reforç de les tropes desplegades a l’est de l’Aliança i multiplicar de 40.000 a més de 300.000 els efectius en alta disponibilitat davant de Rússia, que consideraran “l’amenaça més gran” per a la seua seguretat. “La nostra cimera a Madrid aquesta setmana serà transformadora”, va assegurar el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa prèvia a la cita. La Força de Resposta de l’OTAN, una força multinacional altament preparada i tecnològicament avançada, forma part del pla estratègic de l’Aliança que s’ha d’aprovar en aquesta reunió.De la cimera, en què es preveu que intervingui el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per videoconferència, també en sortirà un paquet integral d’ajuda a Ucraïna perquè es defensi de l’agressió russa i pugui millorar les comunicacions i comptar amb sistemes antidrons i combustible.

El nou concepte estratègic de l’Aliança, que marcarà el rumb del bloc occidental en la pròxima dècada i que s’aprovarà durant la cimera, inclourà la defensa de la “sobirania i integritat territorial” dels països membres, per la qual cosa Ceuta i Melilla estarien protegides sota el paraigua militar de l’OTAN en el cas d’Espanya.Stoltenberg va deixar clar que per fer front a tots aquests desafiaments caldrà “invertir més” i va dir que el 2 per cent del PIB de cada país membre “es considera cada vegada més un terra, no un sostre”.La cimera se celebra més de quatre mesos després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i en un moment en què Finlàndia i Suècia esperen el vistiplau dels trenta membres de l’Aliança a la sol·licitud d’ingrés.Madrid es troba des d’ahir en fase “crítica” en matèria de seguretat a causa de la cimera amb l’assistència de quaranta líders internacionals i 5.000 assistents que seran protegits per 10.000 agents i militars amb mitjans terrestres i aeris.

Almenys deu morts per un atac rus contra un centre comercial

Almenys deu persones van morir ahir i quaranta més van resultar ferides com a conseqüència d’un atac amb míssils perpetrat sobre un centre comercial a Krementxuk, al centre d’Ucraïna, segons un primer balanç de les autoritats.El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va informar que a l’interior d’aquestes instal·lacions hi havia més d’un miler de persones, la qual cosa anticiparia un alt nombre de víctimes. El mandatari va lamentar que Rússia hagi bombardejat de nou un enclavament sense interès militar de cap tipus, on centenars de persones intentaven portar “una vida normal” al marge del conflicte.Per la seua part, l’Exèrcit rus, després d’haver aconseguit el control de l’estratègica ciutat de Severodonetsk, a la regió de Lugansk, a l’est d’Ucraïna, proven ara de bloquejar la veïna Lissitxansk, un dels pocs enclavaments que encara no ha conquerit.

Les autoritats de l’autoproclamada República Popular de Donetsk van xifrar en almenys 50.000 els soldats ucraïnesos que han mort en el marc de la guerra.

Rússia ha entrat en suspensió de pagaments, primera en un segle

Rússia hauria entrat en suspensió de pagaments per primera vegada en cent anys al passar el període de gràcia per a l’abonament de prop de 100 milions de dòlars en concepte d’interessos del seu deute sobirà, segons va informar ahir l’agència Bloomberg. Els trenta dies de gràcia perquè els creditors de Rússia rebessin el pagament van expirar diumenge.

Segons Bloomberg, el default rus a les seues obligacions financeres és la “culminació de les sancions occidentals cada vegada més severes [a Rússia per la seua “operació militar especial” a Ucraïna] que han bloquejat les vies de pagament els creditors estrangers”.Tanmateix, Rússia va negar que hagi incorregut en una suspensió de pagaments del deute extern, a l’assegurar que ha pagat a temps en divises els interessos de dos eurobons, per la qual cosa el fet que els fons no arribessin als inversors és culpa d’Occident i de les seues sancions contra el país, va adduir el Govern.