x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El Congrés aprova el dictamen de la llei de memòria democràtica amb el 'sí' d'EH Bildu, PNB i PDeCAT

1
  • ACN
Actualitzada 04/07/2022 a les 18:14

ERC i Junts s'abstenen en la votació a la Comissió Constitucional i seguiran negociant un text que veuen "insuficient"

 
Un moment de la sessió del Congrés dels Diputats.

Un moment de la sessió del Congrés dels Diputats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Un moment de la sessió del Congrés dels Diputats.

Congreso

El dictamen de la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol ha superat aquest dilluns a la tarda la votació en la Comissió Constitucional del Congrés gràcies al 'sí' d'EH Bildu, PNB i PDeCAT sumats al del PSOE i Unides Podem. ERC i JxCat s'han abstingut i continuaran negociant el text fins a la pròxima votació en el ple de la cambra baixa, ja que el veuen "insuficient". Tant PP com Vox i Cs han votat en contra. La norma declara la il·legalitat del règim franquista i la nul·litat de les resolucions dels seus tribunals, però no modifica la llei d'amnistia de 1977, una de les reivindicacions dels partits independentistes que reclamaven tocar-la per poder investigar i jutjar a Espanya els crims del franquisme.

Una altra reivindicació no atesa és que es torni la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat per museïtzar l'edifici i convertir-lo en un centre de memòria. Tanmateix, arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDeCAT el text ha incorporat alguns elements reivindicats.

Els abertzales han votat a favor de la norma després d'acordar, entre altres, incloure-hi declarar de forma explícita la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals franquistes així com la nul·litat de totes les seves resolucions i condemnes. El pacte també implica estendre el límit temporal d'aplicació de la llei fins a finals de 1983 i la creació d'una comissió independent que contribueixi a esclarir les violacions de drets humans durant la dictadura franquista.

Pel que fa al PDeCAT, algunes de les millores que han inclòs en el text són la incorporació de les institucions d'autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega. El diputat del PDeCAT Sergi Miquel ha remarcat que les esmenes que han incorporat fan que la llei sigui "més ambiciosa i valenta" i que serà "la base perquè dins d'uns anys es pugui anar més enllà".

ERC i Junts demanen més

La diputada dels republicans Carolina Telechea ha defensat que ERC no pot votar a favor perquè la norma "no s'atreveix" a "fer veritable justícia i reparació". Telechea ha lamentat que no es toqui la llei d'amnistia de 1977 "perpetuant un model d'impunitat" ni es reconegui la responsabilitat de l'estat "que s'hauria de traslladar a la realitat amb indemnitzacions per les causes anul·lades per llei i el retorn de tots els béns robats pel feixisme als seus legítims propietaris". "Volen aprovar un text ambiciós simbòlicament i molt fluix en la part efectiva", ha dit.

El diputat Joan Pagès també ha criticat que la norma és "insuficient". "El que hi ha són molt pocs actes de reparació i massa retòrica i simbolisme", ha afirmat Pagès, que ha demanat que es reconegui la condició de víctima a la nació catalana i el canvi d'ús de la comissaria de Via Laietana.

El diputat del PSOE Indalecio Gutiérrez ha convidat ERC, Junts i BNG a donar suport a la llei i ha reconegut "la important aportació" que han fet els republicans a la llei. Pel que fa a EH Bildu, que ha facilitat el desbloqueig de la votació de la norma, la diputada Bel Pozueta ha avisat que el partit continuarà reclamant mesures legislatives en paral·lel a la llei per garantir que els tribunals poden perseguir "els responsables del terror franquista".

Comentaris

  • #1 Pep Lleida
    04/07/22 23:59

    El próximo 14 de julio se cumple los 25 años del asesinato de Miguel Ángel Blanco. Los mismos que apretaron el gatillo son los que van a dictaminar en una desmemoria democrática que la Transición se ha acabado y quien debe ser perseguido y encarcelado. Sánchez y su partido no tienen nombre digno para acudir al homenaje de Ermua. La indignidad no se paga de esta manera

    Denunciar comentari Respondre
Comenta el contingut

Descobrir
1
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre