Aragonès proposa un "acord de claredat" com a Quebec per a un referèndum

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha proposat aquest dimarts de plantejar al Govern espanyol un "acord de claredat" per establir les bases per pactar un referèndum d’autodeterminació, un mecanisme similar a la Llei de claredat que va aprovar el Canadà per al referèndum d’independència de Quebec. Ho ha anunciat en el seu discurs en el Debat de Política General que se celebra al Parlament, en el qual ha plantejat aquesta proposta que contempla en dos fases: una primera immediata per recollir el màxim de consens a Catalunya al voltant d’aquesta iniciativa, i una segona per portar-la a la negociació amb el Govern espanyol.

Aragonès considera que aquesta proposta, que ha comunicat prèviament a Junts, és viable perquè la ciutadania de Catalunya voti el seu futur, també creu que és "inclusiva" perquè tota la població se senti implicada i totes les parts, tant els que defensen la independència com els que no, reconeguin aquest instrument, i a més aconsegueixi l’acompanyament i el suport de la comunitat internacional.

"Una proposta inclusiva perquè va dirigida a tots els i les demòcrates, siguin independentistes o no ho siguin. I una proposta explicable i homologable a nivell internacional perquè altres països han partit de propostes similars i perquè sense cap tipus de dubte, ens obre portes que fins el moment s’han mantingut tancades", ha subratllat.

DESJUDICIALITZACIÓ

El cap de l’Executiu entén que la negociació amb el Govern central a la taula de diàleg té dos potes: la "repressió", davant del que ell defensa l’amnistia, i l’autodeterminació, per la qual cosa reivindica la necessitat de celebrar un referèndum. Considera que el "primer pas per superar el bloqueig és posar fi d’una vegada a tota forma de repressió" contra l’independentisme i ha destacat que ja s’han fet passes en aquest sentit, com els indults als presos de l’1-O i l’acord que la Generalitat i el Govern espanyol van assolir a la taula de diàleg per desjudicialitzar el conflicte, que preveu impulsar reformes legislatives que es duguin a terme abans de finalitzar l’any.

"Ha de significar un primer pas per aconseguir els efectes d’una amnistia. Sabem que no serà senzill. Només fa falta veure l’oposició frontal del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Però és una via que cal explorar perquè ningú més no entri a la presó", i ha criticat el judici que afronta la portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, aquesta setmana per negar-se a contestar a Vox en el judici de l’1-O i el judici a l’anterior Mesa de la Cambra catalana.

"REFERÈNDUM EFECTIU"

Tanmateix, ha advertit que per superar el conflicte no només és suficient amb la desjudicialització i amb aconseguir els efectes d’una amnistia, sinó que "cal abordar d’una vegada la incapacitat de l’Estat de donar resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya que vol decidir el futur polític del país votant". D’aquesta manera, la proposta que ha llançat aquest dimarts busca resoldre el segon aspecte de la negociació, ja que està convençut que "aquesta és la via més ràpida i eficient per tornar a votar". "L’acord de claredat és la via per fer un referèndum efectiu que permeti traduir la decisió de la ciutadania en conseqüències polítiques", i ha reivindicat que, segons el seu parer, a Catalunya hi ha una majoria àmplia a favor d’un referèndum.

Citant una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, que conclou que un 82% dels catalans està d’acord amb un referèndum, ha assenyalat que també es tracta d’una opció majoritària també entre els votants dels comuns i del PSC: "Aquesta majoria social existeix i no es pot ignorar. Per això tots ens hem d’implicar i tenir l’habilitat d’aglutinar-la al voltant d’un gran consens, d’un gran acord de país sobre quan i com Catalunya tornarà a votar".

Amb aquesta idea, Aragonès vol proposar a l’Estat un acord de claredat democràtica, que estableixi les bases i les condicions perquè Catalunya pugui exercir el dret a l’autodeterminació en un "referèndum efectiu". "Un acord marc que ofereixi garanties democràtiques a tot el món, que unifiqui criteris i estableixi les bases i les condicions per poder fer el referèndum efectiu on tothom se senti inclòs i on tothom accepti el resultat", ha resumit. Ha argumentat que és un instrument que va utilitzar el Canadà perquè Quebec celebrés un referèndum d’independència i que el Regne Unit i Escòcia també van dur a terme una negociació similar per al referèndum de 2014.

DOS FASES

Aragonès contempla que aquesta proposta tingui dos fases: la primera serà un procés intern dirigit des del Govern juntament amb partits, entitats i diferents actors per construir la proposta catalana d’acord de claredat: "Construirem un gran acord representatiu de la pluralitat i diversitat que existeix al país".

Una vegada finalitzada aquesta fase interna a Catalunya, la idea d’Aragonès és traslladar al Govern estatal l’acord que s’assoleixi entre tots aquests actors i negociar les bases per pactar un referèndum d’autodeterminació.

Creu que la primera fase ha de servir per traduir el consens que veu en la societat catalana a favor d’un referèndum en una proposta concreta per negociar-la posteriorment amb l’Estat, i ha defensat que és una manera de superar el bloqueig dels últims anys i d’iniciar un nou cicle "de proposta, de deliberació, de participació, de mobilització, de consensos i de resultats".

"Ha arribat el moment de tornar a fer-ho. De tornar a fer una proposta de país. Ha arribat l’hora de superar la situació de bloqueig amb una proposta constructiva i en positiu, que busca construir consensos, que no va en contra de ningú, que vol recollir les aportacions de totes les parts de tal manera que tothom se senti inclòs. I que, indubtablement, sumeixi complicitats a tots els nivells", ha recalcat.

Aragonès ha insistit en que es tracta de la proposta "més inclusiva, més democràtica i més explicable a la comunitat internacional", i per això confia a sumar complicitats més enllà independentisme, per la qual cosa abans d’anunciar-la al Parlament Aragonès ha realitzat una ronda amb grups de l’oposició per informar-los. "L’acord de claredat és l’eina que necessitem per resoldre el conflicte polític amb l’Estat. Per això, vull animar tot el món que vulgui afrontar la resolució del conflicte a implicar-se. Per compromís democràtic, per respecte a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya", ha conclòs.

En finalitzar el seu discurs Aragonès ha estat aplaudit pels consellers i els diputats d’ERC, el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i la resta de consellers de Junts, excepte la d’Investigació i Universitats, Gemma Geis, mentre que els diputats de Junts tampoc no han participat en l’ovació.