El maquinista d'Angrois al·lega que hi havia falta de seguretat i senyalització

Francisco José Garzón, maquinista del tren accidentat el 2013 a Santiago amb un saldo de 80 morts i gairebé un centenar i mig de ferits, va demanar ahir entre llàgrimes perdó a les víctimes en la seua declaració al judici i va centrar la defensa en una seguretat que llavors, va dir, veia deficient. “Va ser un accident i no el vaig poder evitar”, va afirmar a l’edifici de la Ciutat de la Cultura que acull la vista oral, on va fer especial recalcament en el fet que amb les mesures que hi ha ara a la línia Santiago-Ourense, una tragèdia ferroviària com la viscuda mai s’hauria desencadenat, ni fent el mateix que ell, anant al doble de la velocitat màxima permesa. Garzón, que durant l’interrogatori no va parlar de la seua badada arran de la trucada de l’interventor de bord, sí que va admetre que després d’aquesta comunicació es va desubicar i va creure que estava una mica abans del gir on va impactar violentament contra el mur de formigó.

“El revolt d’A Grandeira no es pot veure amb prou temps. Jo vaig frenar abans del senyal del revolt, però va ser pràcticament impossible”, va assegurar, abans d’accentuar que no hi havia senyalització prèvia que obligués a anar disminuint. El maquinista també va afirmar no haver rebut tampoc formació específica sobre la circulació amb alta velocitat per aquesta via ni cap preparació per a l’ús del mòbil corporatiu.

Després de la seua declaració estava previst que comparegués l’altre acusat, Andrés Cortabitarte, exdirector de seguretat d’Adif. Però a l’al·legar el seu lletrat que no estava en condicions per la lleu agressió patida dimecres pel pare d’una de les víctimes, va quedar ajornada al dia 13. Als dos se’ls imputen 80 morts per imprudència greu, 145 delictes de lesions i un delicte de danys.