Sánchez i González s'alien per acusar el PP de violar la llei al bloquejar el Poder Judicial

El president del Govern, Pedro Sánchez, i l’expresident Felipe González van celebrar ahir el 40 aniversari de la victòria electoral del PSOE el 1982 amb un acte a Sevilla en el qual tots dos van carregar contra el PP a l’acusar-lo d’incomplir la llei per no renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest multitudinari acte va estar carregat de nostàlgia al recordar els èxits dels governs de González. Però també hi va haver espai per a l’actualitat política en els discursos, amb crítiques al Partit Popular després de suspendre les negociacions amb el PSOE per renovar el CGPJ amb l’argument que Sánchez manté la intenció de reformar el delicte de sedició.

“La Constitució s’ha de complir fil per randa, del primer a l’últim dels articles, tots els dies de l’any, s’estigui al govern o a l’oposició”, va dir, i va advertir que no fer-ho suposa “la derrota de la moderació i el triomf de l’extremisme, perquè deteriora la nostra democràcia i la convivència”. Prèviament, González també s’havia mostrat crític amb l’actitud del PP, a l’assenyalar que quan no s’està d’acord amb la llei “primer la compleixes i després proposes que es canviï”. “Però no primer me la salto o la condiciono a no sé quina altra cosa, això no serveix per estabilitzar la democràcia ni millorar la convivència”, va afegir.Els dos també van coincidir a destacar la importància del paper d’Europa per al desenvolupament d’Espanya durant l’acte, en què van mostrar una imatge de sintonia malgrat les diferències.

Sánchez va expressar la seua “profunda gratitud” a González per “modernitzar Espanya” i “lluitar contra la desigualtat” i també va aprofitar per treure pit de mesures posades en marxa pel seu Govern, com l’ingrés mínim vital o la llei d’eutanàsia.Per la seua banda, Felipe González va dir que en l’actualitat “la prioritat número 1” del Govern ha de seguir sent la “convivència” entre espanyols. Va reconèixer que té “algunes discrepàncies” amb el desenvolupament de l’estat autonòmic, ja que creu que “descentralitzar políticament Espanya li ha anat molt bé al seu desenvolupament, però centrifugar el poder per enfrontar-lo uns als altres no li va tan bé”.I li va dir expressament a la vicesecretària general del PSOE i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, asseguda a primera fila, que el sistema de fiscalitat necessita “un repàs de dalt a baix”.

Quaranta anys de la foto de la victòria al Palace

La foto del Palace, que ja forma part de la història d’Espanya, va escenificar la victòria fa quaranta anys amb Felipe González i Alfonso Guerra sortint al balcó de la Suite 110 de l’esmentat hotel, i van ser aclamats per la multitud concentrada per celebrar el triomf socialista.Aquesta victòria del PSOE també va canviar per complet el panorama polític espanyol, amb la gairebé desaparició de la Unió de Centre Democràtic (UCD), que ja patia una greu crisi interna, i a la qual va acabar succeint l’Aliança Popular de Manuel Fraga com a principal partit de l’oposició, l’embrió de l’actual Partit Popular.Els problemes de la UCD havien provocat ja la dimissió del president, Adolfo Suárez, un any abans, el 1981 i, posteriorment, la convocatòria anticipada d’eleccions per part de Calvo Sotelo.

Enmig de tot això, es va produir el fracassat cop d’estat del tinent coronel Tejero el 23F del 1981.Va ser la primera vegada que el PSOE accedia al poder després del franquisme i mai des d’aleshores un candidat al Govern ha aconseguit reeditar la majoria absoluta obtinguda llavors: 202 escons. Tampoc el rècord de quedar-se en el poder quatre legislatures: gairebé catorze anys marcats per llums i ombres en les quals destaca la modernització d’una Espanya endarrerida, l’entrada a la UE i el referèndum sobre l’OTAN, el terrorisme d’Estat dels GAL, els greus casos de corrupció o les vagues generals contra les polítiques socialistes.

Alfonso Guerra, el gran absent de la celebració socialista

Mai un absent va marcar tant un acte com aquest dissabte Alfonso Guerra a Sevilla, el cap de campanya de les històriques eleccions que va guanyar el PSOE el 1982, que no va assistir a la celebració que el seu partit va organitzar davant de gairebé 4.000 incondicionals.

La seua no-presència era la crònica d’una absència anunciada, des que aquesta setmana va revelar que no havia estat convidat a l’acte i Ferraz es va bolcar a esmenar-ho. Tots els intents d’última hora no van servir perquè l’autor de la frase “Espanya no la coneixerà ni la mare que la va parir”, a la qual es va referir, sense citar-la, Pedro Sánchez en el seu discurs, canviés d’opinió. Fins que va començar l’acte no es va revelar la pregunta que tothom es feia als passadissos, però no, Guerra no va anar-hi. Va ser una absència a crits, que va tapar fins i tot la de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i de la meitat dels barons autonòmics del partit.