Escòcia necessita l'aprovació de Londres per a un nou referèndum

El Parlament escocès no té competències per convocar un segon referèndum d’independència sense el consentiment previ del Govern de Londres, al tractar-se d’una qüestió vinculada al futur de la unió amb al Regne Unit, un assumpte reservat en exclusiva a Westminster. Així ho va assegurar ahir entre una gran expectació mediàtica el president del Tribunal Suprem britànic, el magistrat Robert Reed, que va revelar el veredicte unànime assolit pels cinc jutges que a l’octubre van escoltar els arguments d’Edimburg i de Londres.El cas va ser traslladat a la Justícia després que la ministra principal d’Escòcia, la independentista Nicola Sturgeon, avancés els seus plans per celebrar un plebiscit consultiu d’independència el dia 19 d’octubre del 2023, després del que es va convocar l’any 2014, que va recolzar continuar al Regne Unit. L’advocada de l’Executiu d’Edimburg, Dorothy Bain, havia demanat a la màxima instància judicial britànica que determinés si el Parlament escocès de Holyrood podria aprovar la legislació requerida abans que la ministra principal enviés per a la seua tramitació el projecte de llei del referèndum.El Govern de Londres, que s’oposa a un segon plebiscit, va mantenir durant tot el procés que és “obvi” que aquest projecte de llei té relació amb una qüestió “reservada” a Westminster.Així les coses, el Suprem britànic entén que la consulta que el Govern escocès pretenia celebrar l’octubre de l’any que ve “tindria conseqüències polítiques importants” i, per tant, reforçaria o debilitaria la fortalesa democràtica de la Unió i recolzaria o soscavaria les credencials democràtiques” de la causa independentista.

Sturgeon advoca per convertir les eleccions en una consulta de facto

? La ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va afirmar que “les pròximes eleccions generals del Regne Unit seran un referèndum de facto”, en una compareixença després del dictamen del Tribunal Suprem britànic en contra de la celebració d’un plebiscit d’independència no pactat. La política independentista va confessar sentir-se “decebuda” davant de la sentència emesa per la més alta instància judicial del Regne Unit, alhora que va afirmar que “respecta la resolució” que el Parlament d’Escòcia no té prerrogatives per legislar sobre un referèndum.Milers d’escocesos van sortir als carrers per reclamar un nou plebiscit en un moment en què els sondejos mostren una societat dividida: un 49% votaria ara a favor de la independència i un 51%, en contra.