Pandemials

Des que ha esclatat la pandèmia els joves han estat al punt de mira mediàtic: botellons sense mascareta, rebel·lió, irresponsabilitat, inconsciència... Això és el primer que ens ve al cap quan pensem amb la generació de joves que està patint la Covid-19. Però la realitat va més enllà de tota aquesta part negativa que veiem als mitjans.

Segur que podem trobar joves que, mentre no troben feina o estan en ERTO, fan voluntariat o mostren solidaritat a través de la seva professió. Però això no és notícia. És més fàcil demonitzar-los, sembrant la idea que, per culpa seva, som on som. Però ningú es dedica a pensar en quina situació es troba aquest sector de la població.

El tancament dels centres educatius i les universitats afecta de forma directa l’aprenentatge i els plans de vida dels que estudien. Aquesta pandèmia comporta, també, una important limitació de la mobilitat, imprescindible per a molts joves per poder entrar al complex mercat laboral.

A Espanya tenim una de les despeses socials als joves més reduïdes de tota la UE i això, entre altres factors, acaba comportant que 40% dels joves en edat de treballar no tinguin feina. Tot això provoca que el 75% dels joves no es puguin independitzar dels seus pares. Si hi afegim un confinament domiciliari i municipal tenim un sector sense intimitat ni poder de relació, per la responsabilitat de conviure amb els familiars. També la factura emocional, ja que totes aquestes frustracions anteriors provoquen una innegable tristesa, sensació d’angoixa i ansietat que en el pitjor dels casos deriva en depressions, que avui ja pateix el 6% dels joves.

No ens deixem estigmatitzar per l’irresponsable comportament d’alguns, i pensem també en els joves, ja que l’afectació de la pandèmia a aquest col·lectiu és molt més dura del que ens pensem; apostem-hi, cuidem-los però sobretot escoltem-los, ja que sense ells no hi ha futur.