SEGRE

Alexa Trilla: “Busco la bellesa en el procés de creació gastronòmic i artístic”

Combinar sectors ‘a priori’ tan diferents com l’arquitectura i la gastronomia sembla impossible, però l’Alexa Trilla es basa en el seu tret comú, la creativitat, per desenvolupar un nou concepte de gastronomia que desenvolupa a Archicookture

Alexa Trilla: “Busco la bellesa en el procés de creació gastronòmic i artístic”

Alexa Trilla: “Busco la bellesa en el procés de creació gastronòmic i artístic”

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Alexa, ets una entusiasta de l’art, el disseny i la gastronomia

Crec més en els verbs que en els noms o títols, i em costa definir la meva professió en una sola paraula. Crec que la meva feina defineix el que soc, i m’agrada treballar en qualsevol projecte relacionat entre aquests tres mons; art, disseny i gastronomia. Adaptar-se i sortir de la zona de confort em permet créixer i perfeccionar la meva professió. Em definiria sota archicooktect, que és la fusió d’architect i cook. D’aquí la marca Archicookture.

T’has format i has treballat en diversos continents. Què t’ha aportat?

M’encanta descobrir noves cultures, tradicions i persones i sumar experiències, estudis i amistats, que m’ajuden a crear i a tenir noves idees i projectes. Haver viscut en diversos països m’ha ensenyat a espavilar-me.

Com sorgeix la idea de fusionar arquitectura i gastronomia?

En el meu cap són dos sectors que van units. Per a mi l’arquitectura és la manera de veure el món: l’ordre i l’aventura. M’ha ensenyat a jugar amb els sentits, a entendre la llum, els espais, les formes... I amb la gastronomia he trobat la forma d’expressar-me i comunicar.

Com barreges les tècniques apreses? Hi ha alguna limitació?

Tot suma, cada petita cosa que aprenem ens permet tenir més opcions i flexibilitat a l’hora de crear. La informació pot interpretar-se de moltes formes, i a mi m’agrada deixar sempre aquesta porta oberta. M’agrada que la gent descobreixi i interpreti els meus projectes pel seu compte, que jugui, pensi i gaudeixi de les experiències a la seva manera.

Com va néixer l’estudi Archicookture?

Ho ha fet entre plànols i fogons, em ve de família. Vaig crear Archicookture perquè volia centralitzar els meus projectes i donar a conèixer la meva feina.

Arquitectura amb aliments, art comestible. D’on sorgeix la inspiració?

Llegint molt i investigant obres poc conegudes d’arquitectes i artistes, mirant fotografies, esbossos i dibuixos del procés de creació. Tota obra té una història, i en el procés m’agrada trobar la bellesa i descobrir les decisions preses fins a arribar al final. Els aliments són els meus materials d’obra i em permeten jugar, construir i realitzar formes i objectes.

Quin és el teu tret diferencial?

Cada projecte és personalitzat i el començo en una pàgina en blanc, amb la passió i el risc per descobrir l’essència de cada client. Els clients sempre han confiat en la meva feina i han deixat la porta oberta a trobar-se sorpreses i descobrir noves maneres d’experimentar.

Creus que el disseny ha sigut el gran oblidat del món gastronòmic?

Cada vegada més es treballa la presentació dels plats i l’escenificació a taula. Partint sempre d’un bon producte és molt més fàcil tenir bons resultats, i per sort a Lleida i en la dieta mediterrània el producte és excel·lent. Soc molt partidària de la teoria del “menys és més” i m’agrada donar valor al producte, que sigui el protagonista de l’espectacle.

Què ha passat durant la pandèmia?

Ha sigut un gran repte per a tots, però sempre m’han agradat els canvis i les noves aventures. Trencar les regles per crear el canvi, coratge. Crec que ha sigut un any molt intens per a tots els creatius i ens ha empès a crear i pensar en un ritme accelerat. Crec que la pandèmia ha unit i situat al mapa molts artistes lleidatans, donant-nos a conèixer a empreses locals i clients de la zona.

Quin és el futur dels aliments?

Crec que és important que siguem conscients de l’origen dels productes que mengem. Entendre i saber què ingerim, i valorar la feina dels productors i totes les hores, dies i fins i tot anys que triguen els productes a estar llestos fins a arribar a taula. Crec que menjar no hauria de ser només un acte rutinari, sinó un moment per compartir, desconnectar dels problemes i gaudir de la vida. Ha de ser una petita pausa dins d’un món ple de tecnologia, xarxes socials i poca interacció social real. Crec que hauria de ser el moment en el qual les persones realment ens comuniquéssim i gaudíssim. Per això m’agrada jugar amb el disseny i els ingredients, per poder donar valor i realçar els petits detalls del que per a molts són accions rutinàries. Ser conscients del desenvolupament i del valor de totes les coses que formen part de l’acció de menjar, com l’espai, la llum, la decoració, els materials o els ingredients, i amb això cuidar al màxim el planeta en el qual vivim.

tracking