x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Cavalcant cap a la llum

  • Marta Chavarriga Gassol
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:23
Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Dies grisos, d’incertesa, angoixa i somriures difuminats. Parlo virtualment amb la família i les meves amistats: “és surrealista”, “és com un malson” o “és de pel·lícula de ciència ficció” són algunes de les frases coincidents. Vivim uns dies estranys i asèptics, ens hem quedat aturats en un parèntesi, orfes d’abraçades, amb els petons empresonats i empesos a viure sense l’energia vital que ens  omple quan gaudim dels nostres, dels que estimem, dels que ens regalen (som) riures diaris i amb qui compartim històries de vida agafats de la mà, donant-nos forces mútues per caminar. No hi estem acostumats, som éssers socials, ens toquem per reconfortar-nos i per oferir caliu, i malgrat tot plegat, podem gaudir de la gran sort de poder comunicar-nos amb aquelles persones que estimem des de casa.



La manca de control genera por, impaciència i desànim perquè ara, que molts tenim temps per pensar i meditar, som més conscients que mai de la vulnerabilitat de l’ésser humà. Tanmateix, també valorem l’altruisme d’aquelles persones que ho estan donant tot per ajudar aquelles que  pateixen. Sento admiració profunda per elles, per la seva dedicació solidària que de ben segur, malgrat l’esgotament físic i mental, els proporciona equilibri i pau. L’essència i el valor afegit de les persones és ajudar, esvair el patiment, fer-lo miques. Patiment? Hi és a tot el món, cada segon mor algú, em direu, però és innegable acceptar que hi ha circumstàncies globals que ens afecten més quan són a tocar, com aquesta que ara és més nostra que mai. Veure morir els nostres “savis” és sempre dur, però es fa realment dolorós quan n’hi ha que ni tan sols es poden acomiadar d’aquests familiars que acaben el viatge vital, deixant d’existir en solitud. Potser, aquesta situació, ens ajudarà a canviar la mirada quant a la finitud de la vida. Eludim mirar la mort de cara, reflexionar sobre quelcom que ens genera incertesa protegint-nos així del dolor, però ara que la tenim present a tots els mitjans de comunicació i a les xarxes socials, no podem desviar la mirada ignorant la magnitud de la tragèdia. Això ens fa més humans i més conscients de la bellesa i les petites grans coses que, per manca de temps, havíem relegat en l’oblit. No és por o dolor el que ens ha de generar aquesta vivència, és respecte i fortalesa, perquè tot passa, l’únic que és immutable és que tot muta, tot canvia, però queda un aprenentatge vital que és bo aprofitar per esdevenir més valents i ser més conscients que la vida és valuosa i plena de calidesa humana.

Particularment, em sento afortunada de poder estar a casa amb els meus fills i el meu company de vida, malgrat que en ocasions el dia a dia pugui resultar tediós o repetitiu. Admiro també la fortalesa que demostren els petits, la capacitat d’adaptació que tenen i l’alegria innata que desprenen sense ser conscients que, en secret, em proporcionen pau i serenitat. Tothom diu que el món sortirà enfortit d’aquesta situació. Jo no ho sé, però el que sí que sé és que molts de  nosaltres quan tornem als carrers, a les nostres feines, a fer esport a l’aire lliure o quan marxem de cap de setmana haurem viscut una experiència que conformarà una identitat personal nova dins nostre que de ben segur ens ajudarà a mirar les petites coses amb una llum  més potent i brillant. El més important que tenim són les persones i la natura. Abans de la Covid-19 molts anàvem sense rumb, com cavalls desbocats, i ara la vida ens ofereix una altra porta per mirar d’assaborir-la amb els cinc sentits, per cavalcar amb força però amb la consciència de qui se sap indefens però alhora valuós i ple de coratge.

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre