x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Confinar-se és pecar

  • Anna Maria Martí solé
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:34

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Sí, al vuitè cercle farem cap! Ho dic amb solemnitat, mentre m’adono que, a sobre, en 54 dies se m’han eixamplat els peus, ho juro! A força d’anar amb salensios, els peus evolucionen i no pas cap a bé, no. Nota mental: Preveure canvi de pà· del a sardanes. Hem pecat, anime· tes confinades, dels venials, que no vas a l’infern, ni res, però també dels capitals. Vam disfressar la luxúria d’ànsies de vitamina D! Necessità· vem sol i vam desplegar el catàleg de jardins amb piscina i eufòria col· lectiva (ara, ja estem de mal rotllo, ho sé, em passa).

Érem pura hiper· motivació i suàvem amb el Fausto, la Patri o la senyora del #sinsaltos. Exposàvem menjadors i terrasses on el món saltava garrinament al crit de ¡Guerreraaa, dame 20 más! ¡No nos rindimos, piliaaamos! I és així com, entre rialles d’#ensensor· tirem i #resistiré, lluitàvem con· tra la creixent cansalada corporal, mentre la gola prenia posicions.

Sí, hem fet #lacuinadeconfinament i la guerra del pa. Fer pa, penjar-lo a les xarxes i cruspir-nos-ho tot: les receptes de xup-xup de la iaia, els vermuts de sofà i també els 15 pans casolans! Vam caure a l’abisme de l’enveja pel pa més rodonet, crunxi, healtly i yummy. Es va desfermar l’avarícia mentre exhauríem les re· serves de llevat fresc i farina o fèiem comandes de pollastre trossejat i llenties que la història jutjarà tal com les universitats estudiaran les muntanyes de paper de vàter per càpita. I a sobre, mandra d’imaginar el primer dia sencer amb sostenidors!

Mandra que ens llençava al sofà a ingerir sèries televisives de totes les plataformes. I mandra de teletreballar, perquè ens vàrem flipar molt amb aquest tema que, al final, ens ha robat l’espai personal. Ens pensàvem que planxaríem mentre responíem mails, oi? I un be negre! Hem perdut molts llençols a la bugada dels TEAM, ZOOM, JITSI, WHATS... Massa trobades virtuals hiperventilades que, per molt que ho volíem, no eren normals. Hem descarregat ira i supèrbia. Rondinem per tot! No a confinar-nos, tampoc desconfinar-nos.

Alliberem les criatures! (menuts que, en molts casos, per fortuna seva, vivien en aquelles cases de jardí, amb menús de la iaia, plataformes televisives i el contacte total de la mestra: una Siri impagable). La supèrbia ens va fer pensar que sortiríem sempre a aplaudir amb aquella alegria. Nain! Al final, hem avorrit la Bella Ciao questamattina mi sono alzato...

Massa temps per pecar i poc per donar les gràcies a la gent essencial, perquè sí, en aquest daltabaix hem vist que hi ha persones crucials i altres que no ho som. Haurem de viure amb aquesta càrrega i demostrar que ho hem entès quan, aviat, els essencials ens necessitin. I ara desescalem a trossos, diuen. ¡Mááátame, camión! De cop, sorgeix una necessitat urgent i universal d’anar a Fraga! Malamente, trá, trá!

Al final, animetes, el problema és que no volem la normalitat tronada de fa 8 setmanes, ni tampoc, admetem-ho, tornar al curro! I això sí que és pecat dels esgarrifosos: lo pecat original.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre