x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Confinament privilegiat

  • Núria Giol
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:37

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Sé que no és el mateix viure el confinament en una ciutat que en un poble, no és el mateix mirar per la finestra on la vista són altres habitatges o puguis gaudir de veure el Montseny. Que sentis música, tele o crits de veïns o escoltis com canten el gall i els ocells. Que visquis en família o visquis sol. Que tinguis la preocupació de la feina o estiguis jubilada. No, no és el mateix.

Visc el confinament a Sant Hilari Sacalm, sola, en un pis, amb unes vistes magnífiques. Moments de contemplació, al balcó, observant la natura saludant els veïns mentre cuiden
el seu hort, llegint i prenent el sol.

Moments de contactar amb la família i les amistats, gràcies a les xarxes socials. Entre videotrucades, missatges, correus i telefonades.No em sento sola.

Moments de tristesa, al llegir les defuncions, sobretot si les coneixia, o familiars d’algú  proper. O les notícies que informen de la situació desemparada que viu el personal que està a primera línia. 

Moments de preocupació, observant les discussions de qui ens organitza el confinament i ha de tenir cura de la nostra salut.

Moments d’enuig al llegir notícies de  comportaments incívics.

Moments de voluntariat, amb Càritas amb el repartiment de menjar, on han augmentat les famílies que ho necessiten. I telefonar a tres iaies que viuen soles i els agrada que algú més es preocupi per elles.

Moments màgics, quan algú te un detall amb mi. 

Moments d’abraçades virtuals, desitjant que siguin molt aviat reals.

Moments de valoració, de reflexió, que et fan créixer, que hi dediques els millors pensaments per fer una valoració adequada i optimista per seguir endavant.

No tinc moments per anar a caminar, a “badar” pel bosc, perdre’m, observar, contemplar, respirar... passejar per les Guilleries. Però penso que visc un confinament “privilegiat”.

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre