x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Des de la finestra

  • Rosa Guàrdia
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:37

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Avui som divendres, diu en Jon mentre posa la ràdio.

Sí, Divendres Sant.

El meu cervell, en una mil·lèsima de segon, fa les seves aleatòries connexions i em transporta a Puiglagulla, on anàvem amb els pares a passar els quatre dies de Setmana Santa.

Infància, família, natura, cançons, aplecs...

Un altre món. Un altre temps, ple d’innocència, jocs, torrades a la llar, la gerra d’aigua a l’habitació per rentar-nos al matí en el rentamans.

Al llit vèiem el cel a través de les teules, el pes de les mantes ens protegia.

D’excursió collíem una farigola perfumadíssima o descobríem un escurçó sota una pedra, els camps de naps d’un groc intens ens regalaven la vista.

Nens de ciutat, feliços en la llibertat de la natura, fora de les rutines escolars i familiars.

Un temps senzill i ple de vida.

No ho recordo amb nostàlgia, és més aviat un recurs guardat en una motxilla a la qual recorro quan ho necessito o que es presenta per sorpresa.

Evoco el record i l’alimento perquè s’afegeixi als moments de plenitud, de joia, de calma. Aquesta motxilla és molt útil, va amb mi i no pesa, al contrari, m’alleugereix.

També hi ha la motxilla de les penes, de les frustracions, la ràbia... però aquesta procuro no engreixar- la, la tinc perquè forma part de la meva història.

Som adults i sabem que la vida és feta de blancs i negres. Avui m’he llevat amb un record blanc, pur, net, alegre... com la llum que entra per la finestra.

La meva finestra s’obre al lila de la glicina, al sol, al verd del camp...

A la meva finestra arriba el brunzir dels borinots, la piuladissa dels ocells i un aire lleu fresquet que m’acarona. Fulles tendres del til·ler amb fons blau del cel clar d’avui.

Ara i aquí, gaudint el moment com l’infant que juga absent de tot, però ara amb la consciència de la dona que sóc.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre