x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Somnis i realitats

  • Un poeta de balcó
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:38

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

En aquella petita habitació, en una pensió sense estrelles, el sol tafaner aguaitava tímidament per una de les nombrosa escletxes que una persiana desgavellada decorava amb molt mal aspecte una atrotinada i closa finestra, dins d’aquella estança fosca, els raigs solars donaven claredat i la benvinguda a un nou dia que començava a sortir radiant. Damunt del llit un home d’aspecte feble, de mitjana edat dormia intranquil, l’angunia d’un mal somni s’emmirallava en el seu rostre, amb una suor que l’amarava el seu cos embolcallat en uns llençols, que al mateix temps s’amalgamaven humits en un matalàs ennegrit que decorava aquell jaç esquifit. De sobte, en Jaume va fer un xiscle esgarrifós, quedant assegut en mig d’aquell desballestat i rústic catre, amb ulls ben oberts fora d’òrbita i esfereïts xisclava anguniós, “això no pot ser, això no pot ser”. El despertador, al mateix temps, deixava anar la seva veu estrident damunt d’una desgavellada tauleta, tot trencant l’anguniós el silenci que s’escampava per aquella estança. En Jaume, tot mandrós i una mica atordit, va aixecar-se trasbalsat gratant-se el cap i altres parts i el cos, mentre buidava en el vàter las seva bufeta urinària, després, davant d’un petit renta mans, va remullar-se la cara amb les dues mans, tot mandrós va pentinant-se aquells cabells descabellats, va endreçant-se, però no deixava de pensar en cap moment en aquell somni horripilant, va vestir-se molt lleuger i va sortir al carrer. Un silenci sepulcral deixava anar sense cap pressa la seva veu que campava tranquil·la per tots aquells carrerons buits, el nou dia semblava no voler trencar aquella harmonia, en el que el sol lluïa pacient tot banyant amb la seva força la  immensa catifa de quitrà que s’estenia per tot arreu. Els semàfors amb les seves llums estridents no paraven de pampalluguejar amb els seus ulls de colors tots aquells carrers solitaris, on la ciutat silenciosa semblava que dormisquejava. 

En Jaume va començar a passejar molt poc a poc, l’estranyesa no va dubtar un instant en mostrar-li la flor sense pètals del neguit. No es movia res, el soroll quotidià havia  fugit, la gent havia fugit, no hi havia ningú per aquells fantasmagòrics


indrets. En Jaume caminava cautelós, aguaitant amunt i avall, quan una furtiva paüra va començar a recórrer el seu cos, de sobte és va donar que dalt dels arbres en unes frondoses branques de fullam molt verd, uns ocells negres amb becs refilats i ulls vidriosos l’aguaitaven, i l’atraient amb força, com els imants atreuen al ferro. Sense adonar-se’n, els seu peus van quedar enganxats al terra, ben presoners en una viscositat enganxosa, produïda pels excrements que feien de tots aquells ocells que siulaven esfereïts i que anaven dipositant per les  amples voreres estenent-se per tot arreu. El seu cos, per uns instants, va quedar atrapat en aquella viscositat on s’ha anava fonent com un gelats al sol, ben esgarrifat quasi sense aler, va recordar de sobte tot allò que havia vist dins del seu maleït somni.

Les realitats, / son com petits somnis /que es desperten. / Hem de deixar- los / dormir, si no volem /que ens trasbalsin.

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre