x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

L'autònom

  • Núria Graell Coll
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:41

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

En Llorenç no havia comés cap error a la feina i era ben vist entre els seus. Tot i que hauria pogut treballar per compte d’altri, va decidir ser el seu propi amo i triar els encàrrecs sense haver de donar explicacions.

Durant l’any, en Llorenç tenia pics de feina, sobretot al final de l’estiu i després de les festes de Nadal a causa de les trobades o, més aviat, les topades entre parelles i d’altres parents. Així que gaudia d’una bona conciliació familiar.

2019 havia estat un bon any. L’augment de tensions a escala social i l’escalfament global que ajudava a escalfar els ànims del personal, havien acabat amb catorze comandes exitoses que li havien proporcionat a en Llorenç uns ingressos milionaris i lliures d’impostos. L’any 2020 semblava anar pel mateix camí: ja havia executat sis projectes i no feia ni quinze dies que havia tancat un nou acord. Ja n’havia cobrat la paga i senyal i va posar fil a l’agulla.

A les cinc de la tarda del dijous 12 de març en Llorenç era dins del cotxe, esperant que el conegut empresari d’embotits sortís del seu despatx quan va sonar el seu mòbil. Era la Xesca, la seva dona;

—Què vols?

—Cigronet, et truco perquè vagis a buscar la canalla. Han trucat de l’Escola de Música i han suspès les classes d’aquesta tarda pel tema del Coronavirus. Jo no hi puc anar perquè estic amb les metxes a la perruqueria i en tinc per estona—va engegar la dona i va penjar per evitar cap excusa del seu home.

—Me cago en el collons del Coronavirus!—va renegar llençant el mòbil amb ràbia cap al seient del costat. Però primer era la família i l’empresari xarcuter hauria d’esperar-se. Va engegar el cotxe i va anar a buscar els nois. Va passar la resta de la tarda servint vasos de Cola Cao amb magdalenes. L’endemà les escoles es tancaven fins a nova ordre. Hauria de deixar la feina per la setmana entrant. Així doncs, va disposar-se a passar el cap de setmana veient pel·lícules de Disney amanides amb crispetes de microones.

Per sorpresa, el dissabte 14 de març el president del govern central anuncià que es decretava l’estat d’alarma i la prohibició de sortir de casa amb excepcions molt comptades i ben argumentades. L’ofici d’en Llorenç no era dels que s’havien anomenat essencials, encara que per als seus clients fos de la màxima prioritat. Va tornar la paga i senyal davant l’impossibilitat d’executar aquell projecte, igual que un cantant tornava les entrades anticipades. Tampoc era probable que entrés dins dels paràmetres per a rebre cap ajut de les administracions per ser autònom a més de la competència totalment deslleial que li feia aquella maleïda Covid-19. Comptat i debatut, era mal moment per ser assassí per encàrrec.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre