x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

La meva aranya del racó

  • Xevi Casas Comas
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:44

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Vaig descartar que la meva aranya del racó fos una Loxosceles laeta i, per tant, no calia patir per si un dia em picava. La vaig trobar en el seu aïllament particular, quan jo comptava unes quantes setmanes confinada, creient-me tota sola a casa. A aquelles alçades havia cremat la dèria de la pareidolia com a entreteniment principal i se m'havia fet evident que ja no podia esperar més a fer dissabte. Quan m'hi vaig posar, no havia endevinat ni entre la mandritis que la feinada m'ocuparia dies i més dies. I és que la casa és gran, la responsabilitat només meva i la brutícia que s'hi havia arribat a acumular era alarmant. Sóc d'aquelles que acostumen a mantenir-la salubre però que, no obstant, fan servir l'excusa del ritme de vida frenètic per no fer mai la neteja del tot a fons... Els vidres, quan els vaig acariciar després de mesos, van tornar a lluir feliços de la impol·luta transparència. Vaig moure alguns mobles, tot buscant un plomall que havia perdut pel desús i, a sota d'un armari, en vaig trobar un altre que devia haver pertanyut a un meu avantpassat. Igual que l'aranya, també em va sobtar descobrir el racó on s'ubicava i d'on encara, des que ens coneixem, no s'ha mogut substancialment. Ella no parla però, juntament amb el fet que jo acusés per primera vegada la solitud de manera imperativa i prolongada, em va fer despertar un vell dilema: ¿Mascota sí o mascota no? Un gos està bé, de tant en tant, són força intel·ligents i adorables, però puden, depenen i mengen molt. De bèsties exòtiques en gàbies de botigues, ni parlar-ne! Per principis; la Nyanyi, en canvi, no compta perquè va aparèixer del no-res, és una mica extravagant per ser domèstica però és indefectiblement lliure... I els gats, tot i que m'agraden força perquè són independents i nets, destrossen els sofàs i no saps on deixar-los si vols viatjar. I a mi m'agrada més viatjar i cuidar el sofà que no pas una mascota. Total, que la meva aranya del racó no miola, ni dóna la poteta, ni se't refrega a tothora. Però és indiscutible que fa companyia. I que no s'ha de passejar i, tanmateix, he comprovat que li fan gràcia les engrunes de pa si les hi col·loques amb molt de compte sobre de la teranyina. Ah, i pots estar tranquil·la que, si marxes un temps, sobreviurà. I ni et trobarà a faltar ni se sentirà mai sola.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.

Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre