x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

La Pandèmia

  • Fredi Ribo
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:44

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

El brot víric va iniciar-se a la biblioteca nacional de K. Els primers símptomes van ser gairebé imperceptibles i van afectar tot tipus de suports en paper: Novel.les de tapa dura, de butxaca, incunables, assaig, poesia, revistes, premsa, almanacs, fulletons turístics. Cap lletra impresa resultaria indemne a la degeneració del teixit cel·lular litero-gràfic. Els primers en sucumbir davant la malaltia van ser les publicacions més vetustes, pergamins i facsímils redactats en cel.les d’oblidats monestirs i ara dipositats en la cambra de seguretat de la


biblioteca. Tot va començar amb la desaparició dels asteriscs i les anotacions a peu de pàgina, tot i que aquestes anomalies no afectaven directament el desenvolupament de la trama de les publicacions.

El virus va introduir-se als llibres afectant-los de manera diversa. En algunes novel·les desapareixien els capítols de forma aleatòria, de manera que en esvair-se el capítol tercer, els protagonistes quedaven sumits en un profund desconcert i es dedicaven a vagarejar pel capítol segon estudiant la possibilitat d’edificar un pont per tal de creuar fins el quart. Tot era endebades i, als pocs dies, els mateixos protagonistes en els capítols quart i successius perdien la memòria i la novel·la es desintegrava, deixant un buit a les prestatgeries de la biblioteca que mai més tornaria a omplir-se.

La malaltia no afectava amb la mateixa càrrega viral a tots els suports impresos, i algunes publicacions desenvolupaven defenses i s’immunitzaven temporalment. En ocasions s’esborraven de la tapa el nom de l’autor i el títol, i el llibre, després d’haver perdut la identitat, patia una desintegració inexorable. En altres, els símptomes s’iniciaven amb la desaparició del personatge principal, provocant que els secundaris, tips de suportar el pes de la trama, se suïcidessin per tal de no veure com s’esmicolava el seu particular univers.

Els greus esdeveniments ocorreguts a la biblioteca nacional de K van alertar de manera immediata les autoritats competents. Editors, escriptors, periodistes, distribuïdors, bibliotecaris i crítics literaris de tot el planeta van desplaçar-s’hi per a estudiar el fenomen, establir un diagnòstic i mirar de redactar un protocol d’actuació que aconseguís contenir el virus entre les quatre parets del recinte cultural.

Acompanyats pels viròlegs i epidemiòlegs més prestigiosos, el comitè va posar-se a treballar de valent. Un laboratori local va aconseguir crear un nou suport de paper elaborat amb teixits que permetien que la lletra impresa romangués indeleble una setmana. Des dels antípodes de K els va arribar un nou model de ploma estilogràfica que aconseguia injectar tinta a les entranyes dels pergamins i deturava la sagnia temporalment. Els resultats inicials van donar esperances als membres del comitè, i els capítols desapareguts es reescrivien amb l’ajut dels autors que encara estaven vius a partir dels apunts originals o de altres edicions que encara no havien traspassat. Les col·leccions de clàssics eren minuciosament restaurades i, en pocs dies, es va aconseguir frenar l’aparició de nous buits a les prestatgeries de la biblioteca.

L’alegria del comitè després d’aturar el contagi els va jugar una mala passada. El responsable de premsa va voler muntar una roda informativa al Ministeri de Cultura de K i va cometre l’error d’endur-se l’agenda on hi havia escrits en llapis tots les passes que s’havien seguit fins aleshores per tallar d’arrel el procès víric.

Les conseqüències van ser catastròfiques i la malaltia va esdevenir una pandèmia que es va començar a estendre per llibreries, quioscs i biblioteques públiques i privades de tot el món. En poc menys d’un any va desaparèixer el vuitanta per cent de la producció literària mundial i solament alguns exemplars dels autors més prestigiosos romanien fora de perill, tancats en laboratoris sota l’atenta cura del bisturí dels intel·lectuals,informàtics, filòsofs i acadèmics més conspicus del planeta.

L’alarma era total, i des dels Ministeris de Cultura dels cinc continents es va posar en marxa una campanya de recuperació i trasllat de la lletra impresa a suports més fiables. Així doncs es va crear la figura dels escrivans digitals, una mena de joglars virtuals encarregats d’informatitzar totes les publicacions sanes que no havien estat afectades per la pandèmia.

Però tot va resultar infructuós, i a poc a poc les pantalles de totes les andròmines digitals inventades pels homes van començar a escopir, una a una, totes les lletres de tots els alfabets coneguts a la Terra. En poc temps van esvairse tots els símbols i grafies, i les dones i els homes del planeta van veure’s abocats a un procès d’analfabetització inexorable. Uns anys més tard, de la mateixa manera que havien oblidat les lletres, els va desaparèixer la parla.

«Han passat molts segles. Dues figures nues dibuixen amb la mà sobre la sorra de la platja formes i símbols que recorden d’un somni»

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre