x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Tot s'aprofita

  • Malca Sirvent Rojo
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:46

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Plou tant, que li sembla el dia perfecte per desfer-se del gros embalum. Carrers molls, animetes al cau, pensa i, motivat per aquesta idea, s’enfunda l’abric, l’únic guant de què disposa (lleument estripat pel dors de la mà) i s’enrotlla la bufanda de caixmir. En passar pel rebedor, dóna el seu últim vistiplau als cabells i llestos!

A mesura que baixa l’escala, una espessa boira li entela les ulleres, però, tot i així, no se les treu.

Un cop a l’entrada, agafa el carret vell de la compra i hi entafora primer les bosses grosses deixant les petites pel final. Sent veus i, com un criminal recelós de ser vist, deixa passar l’ombra que circula rere el vidre de la porta de casa, no fos cas...

Quan es decideix a obrir, escodrinya amb la mirada a banda i banda de carrer desitjant no veure ningú i s´hi llença amb la dignitat de la Pantera Rosa sostenint amb la mà dreta, paraigua i bossa platejada, mentre amb l’esquerra arrossega el carro atrotinat.

A l’alçada dels contenidors va per feina, no té temps per perdre. Comença pels pipís de la Cuca, un fotimer de papers de diari xops i rebregats dins la bossa platejada. Diposita després el plàstic empenyent curosament amb la punta del dit índex protegit pel guant. Una bossa, dos, però així que vol extreure del carret la primera pel rebuig, se li encalla. Estira, estira i sacseja sense èxit. El paraigua a voltes la cobreix, a voltes no i, com un maldestre terrissaire manc intenta canviar-li la forma fins que... BLUFF! BLUFF! Surt.

Però encara li resta l’última, i es veu lliurada a un frenètic combat estirant amb les dos mans, el coll tort sostenint el paraigua, no fos cas que es mullés i, si el deixava a terra, no, no! no fos cas que s’infectés, millor girar el coll com un mussol al més pur estil de la nena de l’exorcista. Engrapa la bossa, la lona del carro es dispara amunt i incomprensiblement es desmunta l’armadura de filferro tancant encara més l’orifici. A prendre pel sac! Però això no pot quedar així i, mentre lliura una batalla sense treva per malejar-lo amb la seva força insuficient, per uns segons s’imagina algun veí a l’aguait fent-se un tip de riure de la seva ineptitud per llençar la brossa. Pot ben ser, pensa, com ara hi ha tanta gent a casa...

I si amb tot això se li estripava el bossot i tocava tota aquella infecta brossa? Però no, el que s’acaba d’esquinçar és l’únic guant que té deixant-li dors i polze al descobert!

Qui va dir que seria fàcil? Guanya l’escaramussa i torna a casa, a l’empara d’un recés segur, amb un nou disseny de carret obert entomant la pluja i més destarotada de l’imaginable.

Abans d’anar a dormir, escalda amb aigua bullint el tros de guant que li queda amb unes gotes de lleixiu. TOT S’APROFITA. Demà toca compra.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre