x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Virtuals

  • Sandra Ortigosa Pons
Actualitzada 19/06/2020 a les 13:47

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Per avui ja he treballat prou. Darrere la trinxera de l'ordinador i els llibres puc allargar la vista tant com vull. Per això vaig venir a escriure aquí, perquè tot i que la major part del dia me la passo atrinxerada, puc oxigenar la mirada. El verd elèctric de l'alfals i mil metres de muntanya són el meu horitzó.

Fem el vermut? Fins aquesta hora encara no havia sentit dir res als veïns. Les veus m'arriben netes, clares, de balcó a galeria amb les finestres obertes. Quan vaig recloure'm al pis dels padrins, ara buit, per acabar la tesi, no em podia imaginar que la reclusió seria absoluta i socialitzada. Quaranta dies després, de tant sentir-los ja no em cal ni veure'ls perquè els llegeixo nítids com als personatges d'una novel·la.

M'aixeco de la cadira mentre sento com ell s'alça arrossegant-ne una de ferro sobre les rajoles roses amb aigües blanques, i sé com són perquè fan el mateix soroll que les meves. Els nostres pisos són simètrics i tal i com estan disposades les finestres, és impossible veure'ns des de cap angle. Quan els sento parlar els projecto en el reflex d'un mirall que ocuparia el lloc de la paret mestra que ens separa.

Vaig cap a la cuina travessant tot el pis i els seus passos el col·loquen a l'altra banda del mirall. La cuina és fosca com sempre, que aquest celobert que compartim és petit i ser a la planta baixa té els seus inconvenients. Obro la nevera mig a les fosques però aviat ell encén el seu fluorescent, que fa dues llampegades i un soroll elèctric i, a la tercera, queda encès.

Amb els cops secs de la glaçonera contra la pica veig les seves mans, grans i fosques, dures de fer-les anar, que desencaixen quatre glaçons i cling, clong, cauen al got. Hi vols gel? crida ell, d'una banda a l'altra del pis allargat com ja no se'n fan. Jo no, jo faré un quinto. El veig alt, d'espatlles amples, amb uns cabells negres densos que deixen entreveure alguna cana. Una cadena daurada al coll d'on no sabries què penja perquè cau en un pit frondós de pèl, daurat pel sol de tot l'any.

Torno cap a la galeria amb la cervesa a la mà i a l'altra banda ella seu, fullejant el diari. Té la veu gastada, sempre al límit de l'afonia. Du força curts els cabells blancs i unes ulleres negres li emmarquen la cara. El seu cos petit encara ho sembla més al costat del d'ell, per contrast. Escolta molt de jazz, això sí que ho sé segur.

Què fem per dinar? I jo també penso en acabar-me el fricandó que em va sobrar ahir. Em faltarà pa, si m'afanyo encara trobaré el forn obert. Faig dos glops llargs de cervesa mentre em moc pel passadís i intueixo moviment al pis-mirall. Em poso els diners i les claus a la butxaca mentre em calço, i amb la mà ja al pom sento un crit al reflex i una porta que s'obre. Una de mig, va bé?

No giro el pany, em quedo quieta i no goso ni mirar per l'espiell. Ella surt, i jo desfaig els darrers moviments: claus i diners al seu lloc, sabates fora i avui dinaré sense pa. No esdevindran reals.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre