x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Desconcert

  • Josep Pla
Actualitzada 19/06/2020 a les 16:37

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Fa 13 dies que està confinat. No de forma hermètica però sí obligada, i les coaccions alteren. La gent tancada sol imaginar, encara que generalment ho faci amb excés de fantasia, que podria estar en qualsevol altre lloc o que les coses podrien ser molt diferents.

Va anar una vegada a la farmàcia, i va tornar sense guants ni mascaretes i ple de mals auguris.

Ahir la nit, havent sopat, sortí al balcó. A les fosques. Mirava sense cap intenció de veure, i tampoc pensava en res, embadocat, simplement esperava que les idees li anessin arribant, espontàniament, igual que com quan vas en Metro i puja gent imprevisible i en baixa d’altra que t’hauria agradat continuar contemplant amb indiferència. Encén un cigarret, per si se li il·lumina la inventiva. Però què va, hi faltava alguna cosa, ho notava. I aquesta absència el bloquejava. Fa trenta anys que surt a aquest mateix balcó i hauria de saber què passa. En un banc, a baix al carrer, va veure una parella. Fumaven. Igual que ell. Però no es deien res. I de sobte, com si algú li fotés un clatellot, va descobrir l’anomalia. Es tractava del silenci. El que el neguitejava era que trobava a faltar el soroll, més que soroll el rum-rum, una mena de motor autònom i màgic, com les onades del mar, que el portava de passeig pels diferents racons de la memòria on recrear la seua frustració grisa de jubilat. En canvi, el silenci el percep buit, un espai despietat i estèril com un desert, i quan els pensaments se li enfosqueixen de melangia o de ràbia, no li deixa agafar-se enlloc i accelera la seua desesperació.

La parella es petoneja amb avidesa. Ell somriu, nostàlgic, i es gira cap al menjador, on estirada al sofà hi ha la dona mirant la televisió. Porta els auriculars, com sempre que decideix veure algun programa que sols li agrada a ella.

Tanca els ulls, i el record de quan es van conèixer se li presenta sense trucar a la porta. Fou després de la universitat. Quins temps, aquells. No sols per la frenètica pulsió sexual, sinó per la quantitat de somnis que van idear. Quan va durar ? Sis anys, potser. I un dia es va trobar compartint llit amb una altra dona, una infidelitat que va mantenir durant temps, això sí, canviant periòdicament la protagonista femenina, s’ho podia permetre, el negoci rutllava. I arribà la canalla, bel·licosa i acaparadora, que no ajudà a enfortir els llaços maritals. I els anys, sords i murris, han anat passant anònimament, amuntegant-se amb desordre uns damunt dels altres com deixalles inservibles.

Desitjaria que hi hagués un temps que no comptés, que permetés fer les repeticions que calguessin perquè el passat fos diferent, o millor encara, que el passat fos inacabable i es confongués amb el present i reviure-ho tot en un etern bucle de satisfacció.

Fa dies que amb la dona no es diuen res, i el pitjor és que tampoc tenen res a dir-se. S’han convertit en dos forasters que comparteixen llit.

La parella no hi és. Decebut, s’aixeca i va a l’habitació. Agafa les claus, i sense dir res, obre la porta i se’n va.

Ring!

—Què passa, mama?

—Nena, ton pare, que aquesta nit ha marxat una altra vegada.

—L’aniràs a buscar?

—A mi no em fa cas. I amb tant cony d’entrar i sortir encara agafarem aquest maleït virus que ronda per tot arreu.

—Tranquil·la, deu haver tornat al meu apartament de soltera. És massa poruc.

—El què és, és un martiri! Em farà parar boja. Cada dia m’explica la mateixa història, i no para de repetir-la, matí, tarda i nit. No ho entenc, fins fa quatre dies estava bé. ¿I per què hi insisteix tant, si ell no ha tingut cap més filla que tu, ni ha sigut propietari de cap negoci, ni molt menys ha anat a la universitat?

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre