x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Mai oblidaré aquest Sant Jordi

  • Pere Cairó Talavera
Actualitzada 23/06/2020 a les 11:40

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

No puc negar la tristesa i l’enyorança davant la impossibilitat d’un passeig el dia de Sant Jordi entre parades de llibres pels carrers de la nostra estimada ciutat de Lleida, ara per enyorada més estimada que mai, gaudint de la barreja d’olors i perfums, olors de novetats literàries i de llibres premiats acabats de sortir del forn i de perfums i colors de les roses, enmig de molta gent il·lusionada que mudada gaudeix de la festa tot passejant i cercant el llibre desitjat o comprant una rosa per a la persona estimada.

Aquest any, però, gràcies a la iniciativa de l’ajuntament del meu poble de Soses i dels seus mai prou valorats voluntaris i voluntàries d’animar-nos a tots a estimular la nostra creativitat i ocupar les nostres ments omplint els balcons de flors, de banderes, de dracs i de tot tipus de missatges plens d’ànims, cosa que molt bé hem fet amb germanor i joia, mantenint així més viu que mai l’esperit de la “festa”.

Per tal de participar en aquesta celebració col·lectiva des del balcó i intentar fer arribar un somriure a tots els amics del poble, somriures que sempre ajuden a fer el camí que s’augura llarg més transitable, vaig decidir fer un Sant Jordi de mida natural aprofitant estructures i vestuaris que tenia a casa i un cop disfressat amb mascareta protectora, capa de cavaller i espasa de samurai, acompanyat d’elements decoratius com la rosa, el virus malèfic i un petit drac. El vaig col·locar al balcó amb tota solemnitat junt amb la bandera catalana i amb un poema amb lletres grans i el següent missatge:

VISCA SANT JORDI!

SANT JORDI TINC AQUEST ANY AL MEU BALCÓ

VIGILANT AMB CAPA I ESPASA PREPARAT,

PER QUÈ NO ENS ENTRI A SOSES “EL MALEÏT VIRUS”

NI PER LA PORTA NI PEL TERRAT!

AUTOR ANÒNIM (Millor passar desapercebut)

Cal dir que vaig aprofitar la seva presència per fer que ell en persona fos el meu ambaixador i li donés abans d’esmorzar la rosa a la meva parella, rosa que vaig aconseguir gràcies als bons oficis d’un bon amic, utilitzant estratègies legals dins la situació, igual que un llibre interessant per completar la festa.

Rebre aquests presents en confinament va ser per ella una sorpresa inimaginable i una gran alegria. Fetes les fotos del decorat les vaig enviar tal com ens van indicar per tal de fer un vídeo pel record i compartir-lo.

Passades unes hores, inesperadament de part de l’ajuntament amb un gest que l’honora, ens va fer arribar a totes les cases una preciosa rosa junt amb un poema. Amb seguretat el gest va generar, especialment en tots aquells que no l’havien pogut aconseguir i estava en el seu desig, un fort sentiment d’agraïment.

La lliçó és clara de vegades i en ocasions especials com en aquest malson que estem vivint, el valor de les coses petites com per exemple el d’una rosa es multiplica per mil.

El fet de viure en un poble és una sort, ja que les complicitats fan les relacions més properes, fluides i més fàcils i en moments com aquest que estem vivim és d’un valor incalculable, que fa que el sol pensament emocioni.

Com tots, amb seguretat hauria pogut explicar moltes altres petites aventures, però avui atesa la proximitat d’aquesta història m’ha agradat compartir aquest Sant Jordi especial, que per confinat mai per ningú podrà ser oblidat.

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre