x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Meravellosos balcons

  • Ma Àngels Sellés
Actualitzada 23/06/2020 a les 11:33

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

Quan va començar el confinament pel Covid, m’aterria pensar en conviure les 24 hores amb els meus tres homes de generacions diferents. Era un repte, i no tenia gens de ganes d’enfrontar-m’hi i menys en un pis de 80m2 i un petit balcó.

De sobte, el balcó va ser un refugi, on el pare i jo llegíem. Mentrestant el meu home, al menjador feia teletreball, més estressat que mai, i el meu adolescent tardío tancat, com sempre, a la seva habitació-fortalesa.

Un vespre, vàrem veure dues noies al balcó del costat que davant de la nostra sorpresa ens van saludar. Així va començar la típica conversa de nous veïns. Ens van explicar que havien llogat el pis a partir de l’ 1 de març, ja que al febrer havien acabat infermeria i abans de fer un màster a la tardor volien conèixer Catalunya però el bitxo els havia estroncat els plans. Em van explicar que feia tres anys que a l’estiu marxaven a un camp de refugiats a Grècia i estaven amoïnades per si enguany ho podrien repetir. Jo en escoltar-les em desesperava pensant en els nuls projectes del meu adolescent tardío.

Un dia abans de sortir al balcó a retre homenatge al personal mèdic, li vaig dir que sortís. El vaig esbroncar amb un discurs ple de bilis apel·lant la seva falta de solidaritat envers els professionals que estaven salvant vides. Quan ja s’acabaven els aplaudiments va sortir al balcó despentinat i amb pijama. Recordo la seva cara en veure les veïnes.

A la cuina em va donar les culpes, com no, del ridícul que havia fet en sortir en aquelles condicions. Però passats un parell de dies va començar a sortir cada vespre, dutxat i vestit i buscant la conversa amb elles.

Els dies abans de Sant Jordi va ploure molt i ell sortia com una fera engabiada a trobar les noies. Elles no sortien i estava malhumorat. Vaig avisar l’avi per que evités fer comentaris sarcàstics sobre el tema.

El dia de Sant Jordi, ell va sortir al balcó mentre el guarnien amb una rosa i els explicà com era aquesta festa. Va dinar amb nosaltres a taula! I tot seriós ens va dir que aquest estiu miraria d’anar a Grècia a fer un voluntariat i que deixava la carrera de filosofia i faria infermeria. És important sentir-te útil ajudant als altres!

Encara no m’he refet de la bona noticia, i només repeteixo que no tot ha estat dolent això del bitxo i del confinament!

 

Aquest relat participa al concurs de Relats del Confinament del diari SEGRE.
Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!

 

 

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre