Embotits

No fa gaires anys, la matança del porc era tot un esdeveniment. Els homes mataven i tallaven l’animal, les dones preparaven posteriorment els diversos productes, alguns que calia consumir aviat com la carn, i els que es podien conservar com el pernil, l’embotit, els fumats... L’ocasió era alguna cosa més que el sacrifici d’un animal, ja que familiars, amics i veïns ajudaven la família amfitriona durant tot el dia en un ambient de festa.

La matança es feia durant la tardor o hivern, quan ja s’havien acabat les feines de la collita. Un dels dies més triats era l’11 de novembre, Sant Martí (a cada porc li arriba el seu ídem, diu el refrany). La tardor era el moment d’omplir el rebost per a l’hivern. El porc constituïa gran part la dieta càrnia de moltes famílies, exceptuant les aus i esporàdiques les vegades en què es consumien altres carns. Pernil, llom, botifarres, cansalada i altres derivats porcins servien per acumular energia de cara a les llargues jornades de feina amb molt desgast físic.

Tot i que la carn de porc s’ha descrit sovint com un aliment poc saludable, hi ha peces magres com el llom i el rellom que contenen menys greix que un filet de vedella. La majoria de greixos que conté són instaurats i és rica en proteïnes, potassi, ferro i seleni.

Aitor Gomà elabora un Pa d’embotit, Jordi Marsol una Coca de llardons i Jordi Companys ens presenta Tres tapes en què l’embotit és el protagonista.