x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ON_ANEM

Creant monstres

  • JUAN FERRER
Actualitzada 13/07/2018 a les 12:23
La crítica de Juan Ferrer

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La crítica de Juan Ferrer

SEGRE
MARY SHELLEY
País: Regne Unit - Luxemburg - Estats Units. 2017.
Director: Haifaa al-Mansour.
Intèrprets: Elle Fanning, Douglas Booth, Bel Powley, Maisie Williams. Durada: 120 minuts. Castellà. VOSE.
Cines: Screenbox Funatic, JCA Alpicat.

Aquesta pel·lícula implica un halo de gran efemèride, els 200 anys de la publicació de la primera edició d’una de les obres cabdals de la literatura fantàstica, Frankenstein, o el modern Prometeu, de Mary Shelley. Aquesta visió gòtica sobre l’afany científic de crear vida després de la mort i els seus dilemes, sobre l’electricitat que recorre músculs i articulacions inertes i que tornen el pols a un ésser a qui es condemna a una solitud i a una fustigació tan cruels com els actes que aquest realitza des de la ignorància del monstre. Una història tan magnètica, tan suggestiva i crítica, que converteix aquest malson literari en una extraordinària mirada cap als codis morals i els desafia des de la solidesa de l’escriptura d’una dona immersa en una època difícil per a les seues llibertats.

La realitzadora saudita Haifaa al-Mansour no evoca la figura del monstre, no traça una mirada directa cap a un univers terrorífic, perquè això seria una mera còpia –com ja van fer d’altres– d’una obra mestra firmada el 1931 per James Whale. Si hi ha una cosa comparativa, potser el més proper sigui aquell Remant al vent de Gonzalo Suárez. A Al-Mansour li interessa més retratar l’autora, els anys adolescents d’una dona en permanent lluita personal, els anys de penúria econòmica entre llibres al costat del seu pare, l’escriptor William Godwin, i enyorant la figura materna, la filòsofa feminista Mary Wollstonecraft.

Ben ambientada, amb un to extremament romàntic en moltes de les seues seqüències, Mary Shelley entra directament en la intimitat de l’amor, en la passió entre ella i el poeta Percy Bysshe Shelley, una història entre el cel i l’infern que suposava una ruptura amb la moralitat, amb tots els estaments que predominaven en la societat d’un temps que no perdonava conductes com la que van desenvolupar uns personatges amb esperit lliure, i en ocasions abocats a la tragèdia, a deixar enrere dolor i tristesa.

Frases poètiques, amistats radicals i aventureres com la de Lord Byron i la seua invitació a crear monstres a la Vila Deodati, la relació amb la seua germana Claire, la recerca incessant per aconseguir un estil literari propi i les tortuoses relacions entre amants apassionats, formen la columna vertebral d’una pel·lícula en certs moments acorralada en les seues pròpies disquisicions però elegant en el tractament i perseverant en defensa de l’autoria i els drets d’una dona enfrontada a un temps en ocasions més terrible que la criatura que va crear.

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre