Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Descobrim Fellini i les 50 últimes de Tricicle
LLEONARD DELSHAMSAmb ells sempre queden ganes de més, no vols deixar de riure i quan al sortir els trobes a la porta, acomiadant-se de tu, els faries una gran abraçada al cap de poca estona de felicitat que has compartit amb ells. El Tricicle torna amb Hits, una selecció de gags escollits pel públic d’entre els molts que han representat des de fa quaranta anys. I anuncien, com l’any passat, que amb aquest espectacle s’acomiaden de les sales de teatre.
El cert és que continuen tan frescos i en forma com sempre i aconsegueixen embogir un públic fidel i còmplice. Són dotze esquetxos reduïts (entre els quals la magnífica sala d’espera del dentista) i un amplíssim repàs de gags molt curts que tanquen l’espectacle i deixen sense alè els últims trenta minuts. Brillants, Paco Mir, Carles Sans i Joan Gràcia, simbiosi entre actors còmics muts i el teatre surrealista. Al sortir, després de cent minuts hilarants i confiant que no sigui cert que no tornaran més, algun espectador comentava que se li havia desencaixat la mandíbula de tant riure. Són únics!
Per als cinèfils i fans del director de cinema Federico Fellini, el Teatre Akadèmia acull un homenatge al cineasta italià amb Maestro Fellini. Tres grans de l’escena teatral com són Mario Gas, Serena Vergano i Mar Ulldemolins posen veu, en forma de lectura, als seus escrits i notes de direcció. Per commemorar el centenari del naixement de Fellini, el director de l’Akadèmia, Guido Torlonia, proposa un viatge a través de l’univers fellinià en el qual no falten imatges de les seues pel·lícules i entrevistes amb actors i amics. Per als que volen retrobar-se i aprofundir en el món de Fellini.
Una altra bona proposta pot ser anar a gaudir al Palau de la Música de Carmina Burana, de Carl Orff, amb els Cors de Clavé XXI, el Cor Jove i el Cor Petits del Orfeó Català. El que atreu de l’obra del compositor alemany és la conjunció entre la poesia medieval (que parla del goig de viure i els plaers terrenals) i la música vocal i instrumental composta pel germànic al segle XX.
