SEGRE

La Transformació Digital: El futur de l'aigua

Ignasi Servià és enginyer agrònom especialitzat en el reg en cultius. Després de participar en grans projectes, ara explora el món de la comunicació i la divulgació

Ignasi Servià, amb el riu Segre de fons

Ignasi Servià, amb el riu Segre de fonsJOAN TEIXIDÓ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Ignasi, la teva carrera està molt vinculada al món de l’aigua.

Vinc del món de l’enginyeria, i he tingut la sort de participar en projectes tan especials com el del Segarra-Garrigues, del qual sóc coautor. Vaig signar també diversos plans directors de modernització del Canal d’Urgell, i he participat en concentracions parcel·làries a les zones del Segarra-Garrigues i de la conca de Tremp. Darrerament, cada vegada tinc més feina amb la part comunicativa d’aquesta professió, que reivindico, en temes relacionats amb l’aigua i l’agricultura.

S’ha adaptat el món de l’agricultura a la tecnologia?

De tecnologia n’hi ha molta, però cal saber-la fer anar. Pel que fa a la comunicació, per exemple, en plena efervescència del big data, encara hi ha molta gent que comunica molt però poca que analitzi les dades.

Un regant ha de tenir la possibilitat de poder gestionar els regs d’una forma automàtica, robotitzada, ens cal encara més transformació digital

Quines són les tendències tecnològiques en l’agricultura?

Tenim satèl·lits que podem aprofitar i que ens donen informació molt valuosa i que són fonamentals per conèixer el nostre territori. Algunes de les tendències són la utilització de l’internet de les coses i la robòtica. Existeixen ja explotacions amb robots, drons i vehicles autònoms que fan la feina al camp per ells mateixos. La intel·ligència artificial, per la seva banda, ja permet saber la quantitat de pomes que tindrà una parcel·la. Això a poc a poc anirà arribant a casa nostra. El món de l’agricultura es troba en uns moments de transformació digital molt important, i de la mateixa manera que tenim la tecnologia al nostre abast, hem de saber utilitzar-la plenament i optimitzar-ne l’eficiència.

Ens ha cridat l’atenció el tema del portal iAgua i la teva aportació amb articles molt especialitzats.

És una web que fa anys que funciona amb el propòsit de ser un espai de referència i divulgació pel que fa al món de l’aigua. Des del 2014 els directors del portal van començar a elaborar llistats d’usuaris segons publicacions al bloc i rellevància. Jo formo part de l’equip de gent que escriu habitualment, i actualment ja porto prop de dos-cents articles, tots especialitzats en l’aigua, perquè considero que els professionals tenim el deure d’explicar el paper de l’aigua i els regadius en l’agricultura. Hem d’explicar que els aliments no arriben sols al supermercat i que al darrere hi ha tota una cadena alimentaria que moltes vegades es desconeix.

Cal reivindicar la feina que hi ha darrere del món de l’aigua. iAgua és una plataforma important per divulgar tota la feina d’aquesta gran indústria

Aquest mateix mitjà t’ha premiat com a persona influent dins d’aquest entorn.

Si, els anys 2015 i 2016 vaig guanyar el premi com a millor tuitaire del món de l’aigua. L’any 2017 el premi al millor influencer, un reconeixement a l’activitat divulgativa. L’any 2017 també vaig guanyar amb l’agencia catalana de l’aigua el premi al millor organisme de conca. Això també m’ha permès participar en el projecte iAgro, una publicació en paper especialitzada en l’agricultura.

Són bons reconeixements.

Si, a més crec que també et poden obrir portes. Per exemple, l’any passat vaig fer un article explicant les deu tendències de l’agricultura de regadiu del futur, i al cap de pocs dies em convidaven a fer una xerrada sobre aquest tema a l’Argentina. Actualment em coneix molta gent del sector.

I han aparegut els iAgua Talks. Què són?

Sempre he defensat que la comunicació ha de ser multicanal, de manera que puguis arribar a públics diversos. Els iAgua Talks són xerrades que es van començar a fer a causa del coronavirus, en directe a les xarxes. Hi participaven experts de categoria i personatges influents, com la meteoròloga d’Antena3 Mercedes Martín.

Parlem de transformació digital, tema que tractes sovint. Com creus que es pot aplicar al món de l’aigua i els regadius?

Crec que el coronavirus marca un abans i un després, i que la gent té por al canvi, però no per la tecnologia, sinó per com poder gestionar les persones que utilitzen aquesta tecnologia. Fins ara moltes empreses no sabien què era un webinari o una reunió telemàtica, i avui aquestes es poden començar a aplicar, per exemple, a reunions de comunitats de regants. Fa poc m’explicaven que en una reunió d’alt nivell s’havien estalviat 150.000 euros gràcies a haver-la fet online. La transformació digital ens pot aportar molt en un moment en què cada vegada es demana més eficiència i poder mesurar els inputs i outputs de les explotacions. És una gran oportunitat.

Ho poden explotar més els regants?

Si una persona es pot estalviar 400 quilòmetres per anar a Madrid per una reunió, clar que els regants poden estalviar-se hores de desplaçament i fer feina automàtica. Crec que les comunitats de regants necessiten propostes en aquest sentit. Enguany s’han presentat quatre projectes per modernitzar el canal d’Urgell, i personalment penso que una de les formes de modernització es transformant-nos digitalment. Utilitzar telecontrol, sondes d’humitat, la informació dels satèl·lits, agricultura variable, canviar la dosi de sembra i aplicar herbicides segons les zones. I reduir la nostra petjada ecològica.

Els regants podran treballar des de casa?

Actualment una superfície molt important s’està regant a tesa, i és evident que necessitem produir més aliments, per la qual cosa necessitarem més parcel·les i més aigua. Amb eines i programes informàtics que regulin quantitats de cabal d’aigua i sàpiguen quina part de la parcel·la requereix més o menys aigua, és evident que s’estalviarà molts viatges als regants.

Enguany hem tingut un any plujós. Com ho veu un especialista?

Estem davant un canvi climàtic evident, però la gent encara associa canvi climàtic amb reducció de precipitacions. Estem davant d’una irregularitat de les precipitacions. Haurem d’aprendre a conviure amb una variabilitat més gran del clima, amb precipitacions extremes, i per tant ens haurem de defensar. Al revés, patirem cops de calor molt més forts.

També haurem d’afrontar-nos a les sequeres.

La idea és que ens haurem d’adaptar a tots els canvis climàtics que han de venir. Irregularitats de precipitacions i onades de molta calor que potser ens obligaran a haver de canviar horaris d’activitats.

L’aigua està garantida per a tothom?

Amb el que està plovent enguany tenim garantida tota l’aigua que vulguem per boca i usos agrícoles sense problema. Però vull reivindicar la feina que hi ha darrere d’una aixeta brollant: empreses de transport, enginyeries, professionals, depuradores...

Parlant de depuradores, diuen que enguany hi apareixen mascaretes i guants.

Fins avui les tovalloletes dificultaven la feina i la gestió de l’aigua. Avui arriben guants i mascaretes a les depuradores, que impliquen encara més problemes.

tracking