Carolina Climent: “En el tractament contra la fibromiàlgia hi ha bretxa de gènere”

Per què està tan estigmatitzada la fibromiàlgia? És curiós perquè l’estigma és un senyal al cos que no es pot esborrar, mentre la fibromiàlgia té símptomes no visibles, com el dolor. El fet que se’n desconeguin les causes pot dur a la falsa impressió que aquestes persones estan fingint, i històricament s’ha insinuat, sense evidència científica, que es devia a problemes psicològics. Les dones que la pateixen, que són la pràctica totalitat dels diagnòstics, han d’afrontar incredulitat, invalidació i discriminació de l’entorn social, familiar i inclús dels professionals sanitaris.

Hi ha una bretxa de gènere? Lamentablement, a les dones que tenen fibromiàlgia no se les pren seriosament. Les dones amb dolor crònic reben tractaments menys efectius que els homes; menys medicació analgèsica i més antidepressiva, i més derivacions a especialistes de salut mental. A més, ha estat comú excloure el sexe femení en avaluar l’eficàcia de medicaments per tractar el dolor, per la creença que les nostres fluctuacions hormonals dificulten l’estudi. Això té implicacions molt serioses: un mateix medicament pot no ser igual d’eficaç en un home que en una dona, perquè hi responem de forma diferent. Prescriure’n les mateixes dosis és incorrecte i les dones tenim més risc d’efectes secundaris greus a una medicació.

Què és abans: el dolor o la baixa qualitat del son? Aquesta pregunta no té una resposta fàcil. Cada cop hi ha més evidències que el son i el dolor afecten l’un a l’altre, però els mecanismes subjacents encara no s’han dilucidat del tot. La recerca ha mostrat que quan una persona té pensaments catastròfics dorm pitjor i, al mateix temps, això fa que empitjori el dolor. Les persones amb dolor crònic hi pensen més sovint abans d’anar a dormir, i això pot afectar l’inici i el manteniment del son.

Quins consells donaries a algú en aquesta situació? Seria imprudent per la meva part donar consells concrets, perquè el tractament ha de ser individualitzat i pautat per professionals sanitaris. Com a recomanacions generals, horaris regulars per dormir i aixecar-se (fins i tot els caps de setmana), relax abans de ficar-se al llit, i fer-ho només quan se senti son; evitar migdiades passades les 3 de la tarda i de més de 30 minuts. Evitar àpats copiosos a la nit; reduir la nicotina i les begudes ensucrades o amb cafeïna, i l’alcohol, que fa el son curt i de mala qualitat. I combatre el sedentarisme, que duu a un son pitjor i a més medicació per dormir. L’exercici lleuger, com ara caminar, i la llum solar, que ajuda a regular els cicles de son i vigília i la producció de vitamina D, fan de exercici a l’aire lliure durant el dia un hàbit excel·lent per promoure una bona qualitat del son.

Quins plans tens per al futur? Com a investigadora encara jove que vol seguir fent recerca sobre la qualitat del son i la fibromiàlgia, vull aprendre amb els millors especialistes del món. Per a mi és molt important pensar que el que fem dona visibilitat a aquests problemes i contribueix, encara que sigui una mica, a millorar la qualitat de vida de les dones que pateixen fibromiàlgia.