M. Carme Figuerola: "La pandèmia ha demostrat la importància de les Humanitats"

Com van ser els teus inicis a la Facultat? Vaig començar com a estudiant de Filologia Francesa al Roser, l’any 1985. En aquells moments el primer curs de Filologia era comú, per tant érem uns 150 alumnes a l’aula Magna. El fet de compartir aquest inici d’etapa amb companys de totes les especialitats ens enriquia força perquè les amistats i els conseqüents intercanvis d’idees, les col·laboracions van continuar als cursos següents i també després, en la vida professional.

Recordes algun esdeveniment significatiu d’aquests anys? Recordo l’interès i la curiositat que teníem tots quan es programaven activitats culturals i es portaven escriptors o personalitats de renom. La Sala d’Actes s’omplia de gom a gom. La vida cultural era molt rica.

Com ha canviat l’educació universitària durant els últims anys? Ha canviat en el sentit que ara les titulacions estan molt més reglamentades. Els professors continuem disposant de la llibertat de càtedra, però aquesta està molt més pautada amb memòries, informes i controls de qualitat. És un procés que deixa clar totes les tasques que cal complir, i això és un aspecte positiu, malgrat que comporti una pèrdua de creativitat individual. A més, la burocràcia fa perdre temps al professorat, que l’ha de restar d’allò que sovint fem amb vocació i amb passió, que és l’ensenyament i la recerca. Una recerca que és una activitat essencial i, tot i les deficiències actuals de finançament, crec que el professorat ha estat sempre molt compromès i no ha deixat de dedicar-hi esforços.

Què destaques de la teva època com a degana? Impulsar un Centre ofereix la possibilitat de desenvolupar-hi idees, la qual cosa és engrescadora. Però com a totes les etapes, també hi ha moments estressants, com en aquest cas la irrupció de la Covid-19. Ha estat una experiència complexa i complicada perquè era una situació nova a la qual no sabíem ben bé com calia enfrontar-s’hi. Malgrat tot, crec que d’aquesta situació n’hem d’extreure algun aspecte positiu perquè també ens ha demostrat que som capaços d’encarar problemes que potser abans ni hauríem imaginat.

Quins reptes creus que haurà d’afrontar la Facultat de Lletres en el futur? Ha de seguir tenint el prestigi i saber encertar en les decisions que es prenguin sobre les titulacions i els àmbits que són de profit per a la societat. La Facultat de Lletres està cridada a tenir un paper important i, en aquest sentit, la pandèmia ens ho ha confirmat: per a les tasques mecàniques l’home és capaç d’inventar una màquina o un procediment. Malgrat el progrés científic i tècnic, l’individu és el que és també per les seves emocions. Per a elles no hi ha màquina que les pugui gestionar, i és en això que la gent d’humanitats hi tenim molt a dir. Les Lletres vehiculen tota una sèrie de pensaments, de sentiments i d’emocions que l’home necessita expressar.