x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Olga Martín: "Sense investigació no hi ha universitat"

  • R. GÓMEZ
  • J. TEIXIDÓ
Actualitzada 03/03/2022 a les 10:44

Parlem amb Olga Martín Belloso, vicerectora de Recerca i Transferència de la Universitat de Lleida.

Entrevista a Olga Martín

Entrevista a Olga Martín

Ricard Gómez
No, Sense investigació no hi ha universitat

No, Sense investigació no hi ha universitat

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© No, Sense investigació no hi ha universitat

J. TEIXIDÓ
No, Sense investigació no hi ha universitat

No, Sense investigació no hi ha universitat

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© No, Sense investigació no hi ha universitat

J. TEIXIDÓ
No, Sense investigació no hi ha universitat

No, Sense investigació no hi ha universitat

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© No, Sense investigació no hi ha universitat

J. TEIXIDÓ

Olga, situem-nos, quants alumnes hi ha actualment a la Universitat de Lleida? Actualment 13.000. Concretament 12.802, repartits entre gairebé uns 10.000 estudiants de grau, màster i doctorat, 910 en centres adherits i més de 2.000 en formació contínua.

I quants investigadors? Ara gairebé n’hi ha prop de 700. 444 són professors permanents i després n’hi ha 188 que són no permanents, és a dir, que tenen un contracte predoctoral o postdoctoral amb la universitat.

Quin tipus de projectes realitzen, els investigadors de la Universitat de Lleida? Això és complicat de dir, perquè la universitat de Lleida és generalista, i per tant tractem tots els àmbits del coneixement, i en tots els àmbits hi ha personal fent recerca i investigació. Sí que és cert que som una universitat molt dirigida al món agroalimentari, però això no significa que fem només investigació mirant aquest sector, sinó que hi ha àmbits complementaris, com la informàtica, la salut o l’educació, per exemple, amb projectes que tenen relació amb l’agroalimentària.

En tot cas, la recerca és un element fonamental. Tan fonamental que la investigació és necessària per poder considerar-nos universitat, ja que aquesta té dues missions: formar i generar coneixement. Si no fem alguna d’aquestes dues coses no podem considerar-nos universitat. També hem de pensar que tot el que nosaltres fem i investiguem ho podem implementar en cursos i a la formació universitària que oferim, però també fem transferència directa a les empreses i a les institucions. Aquestes, com més properes siguin a la Universitat, més es beneficien de la investigació que generem. Hem de pensar que la innovació va directament relacionada amb aquesta generació de coneixements, per tant, com millor sigui aquesta innovació més garantia d’èxit i més riquesa es crea en tots els nivells de la societat.

Tornant al món agroalimentari, en què es treballa? Em solc negar a donar exemples, perquè seria situar-ne a alguns per sobre dels altres. El que sí que puc comentar són projectes que es porten a terme a la UdL i que beneficien el territori. Per exemple n’hi ha un de dedicat a millorar el món del porcí, un altre sobre l’economia circular, un vinculat al bosc i el seu aprofitament, i un altre que consisteix a potenciar un ecosistema d’innovació agroalimentari que es diu Inno4Agro i que treballem al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Aquests projectes d’investigació d’àmbit territorial estan coordinats per l’ajuntament o la diputació de Lleida, i formen part del PECT (Projectes Especialització i Competitivitat Territorial).

Ara que treu el tema del Parc. Com el valora? Molt positivament. És un parc científic i tecnològic amb la singularitat que tant la Universitat de Lleida com l’ajuntament en són patrons. En qualsevol parc el que s’intenta és crear un ecosistema en què convisquin centres tecnològics, universitat i empreses, de manera que es cultivi una cultura d’innovació basada en el coneixement general. Per definició la innovació és creació de riquesa i de creixement. L’apropament de tots aquests en un mateix parc ajuda al fet que es creïn sinergies entre els actors, hi ha col·laboració i redunda en un benefici per a tots, per a la ciutat completa.

És un element motivador per als alumnes, aquesta relació amb el Parc? Per descomptat. Pensa que la UdL és única en el sentit que tots els estudiants han de fer pràctiques en empreses. I molts d’ells ho fan en empreses del Parc, cosa que els serveix per viure en primera persona les circumstàncies de treballar en una empresa, i al revés, les empreses tenen una pedrera de personal jove i ben format. També he de destacar el Magical, que serveix perquè els estudiants de comunicació puguin fer les pràctiques de la seva carrera i treballar en entorns reals de la seva professió. Si no fos així els estudiants a l’entorn de Lleida ho tindrien complicat.

Quants estudiants fan pràctiques al Parc? No tinc els números exactes, però el que seria més interessant és veure quanta gent, de tot el personal del Parc, s’ha format a la Universitat de Lleida.

Hi ha bona relació, doncs. Sí, tant és així que la UdL sent el Parc com si fos un campus més, ens el fem molt nostre i estem contents de tenir una contribució igual amb l’ajuntament, perquè ens complementem. Actualment la UdL hi té instal·lació d’investigació i serveis cientificotècnics al servei tant d’alumnes i investigadors com també d’empreses. Hi té edificis singulars, com la planta pilot de tecnologia d’aliments, el CAEM, on revisen l’autenticitat d’obres d’art. I ara estem instal·lant unes plantes pilot d’energia. No només és tenir-hi estudiants, sinó molt més.

José Antonio Bonet és des de fa un any el coordinador de transferència entre el Parc i la Universitat, un càrrec nou. La feina del dia a dia se’ns menja, i això fa que a vegades la relació estreta amb el Parc o altres centres no sigui tan ràpida ni eficient com ens agradaria. El fet de tenir-hi un coordinador ens facilita aquesta integració i ens recorda amb qui podem col·laborar i com augmentar la presència de la Universitat al Parc. Sobre això, dir que els campus de la Universitat estan dispersos per la ciutat, sense una continuïtat física, i per tant s’ha de buscar un nexe que ens ajudi a trobar la viabilitat entre les empreses i la Universitat.

És positiva, aquesta figura? En un any hem generat reunions entre campus, trobades amb centres de treball i de recerca, i s’estan començant a realitzar projectes en comú i també a participar en convocatòries de projectes. 

I les empreses, com es beneficien de la investigació de la Universitat? Les empreses del territori es poden beneficiar dels coneixements que generem, però el fet de ser al Parc fa que aquestes empreses siguin una mica diferents, ja que aposten per la innovació i per col·laborar amb altres actors com centres d’investigació o inclús amb altres empreses, en una investigació oberta. La relació serveix no només per aprofitar el coneixement que generem, sinó també per donar-nos idees de cap a on nosaltres hauríem de seguir investigant.

Sembla molt bonica, la relació entre el Parc i la UdL. Posem-hi alguna pega. Sempre es poden millorar moltes coses, jo crec que és important que hi hagi una millora en el funcionament de les coses, en el manteniment i en la inversió en nous projectes d’investigació. De nous projectes en destaco l’Inno4Agro, que ha comportat habilitar l’antic edifici de Capitania del Parc, que serà l’AgrolivingLab. Què milloraria jo? Els accessos al Parc. Crec que, malgrat estar integrat amb la ciutat, a vegades pot semblar lluny. Els accessos no són prou amigables i fan que la connexió no sigui tan forta com hauria de ser.

Com serà la investigació del futur? Serà tot el que nosaltres vulguem que sigui, però hem de tenir en compte que ara estem en uns moments estranys, ja que hi ha modificacions en la llei de la ciència i hi ha canvis en la reforma laboral. I tot això ens afecta molt, per exemple amb els tipus de contractes que tenim amb els investigadors. Ara també parlem molt dels fons Next Generation de la Unió Europea, que tenen unes prioritats que van sobre la digitalització i la sostenibilitat, i això també influirà en com serà la investigació del futur i sobre què investigarem. Jo crec que hem de seguir investigant tal com ho estem fent i potenciar el que estem fent bé. A Lleida tenim investigació d’alt nivell amb molt prestigi internacional i que és molt útil per al territori. I hem de seguir apostant-hi i aportant-hi fons.

I l’atracció del talent? En el pla estratègic de la Universitat es vol potenciar des del talent sènior al talent més jove, i aconseguir que els investigadors formin part i representin la Universitat en els espais de convocatòries competitives i de prestigi. I encara més important, cal fomentar la cultura de la valorització i de la transferència de resultats entre investigadors, i fer que la distància entre investigació i empreses sigui cada cop més curta.

A nivell econòmic, què suposa la investigació? L’any 2020 l’activitat en investigació a la UdL va generar gairebé 16 milions d’euros, recollits especialment de convocatòries a nivell europeu i estatal. D’aquests, 3,6 milions van arribar per contractes de transferència de coneixement amb empreses i institucions. Per tant, inclús amb termes econòmics, l’activitat d’investigació és molt important dins de la Universitat. Tot i això necessitem més fons per a la investigació.

Temes relacionats
Descobrir
Més informació
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre