SEGRE

Jordi Palacín: "Després del telègraf i l'smartphone, ara és el moment de la robòtica"

Jordi Palacín és Dr. Enginyer en Electrònica, professor de la Universitat de Lleida i responsable del Grup de Processament de Senyal i Robòtica i del Laboratori de Robòtica. Ha desenvolupat activitat docent i científica en línies d’aplicació de sensors i actuadors, control de processos, automatització, desenvolupament de robots i robòtica aplicada, entre d’altres.

“Després del telègraf i l'smartphone, ara és el moment de la robòtica”Què és i per a què serveix la robòtica?

“Després del telègraf i l'smartphone, ara és el moment de la robòtica”Què és i per a què serveix la robòtica?SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Jordi, quan et vas començar a interessar en el món de la robòtica? Fa molt de temps. De ben petit m’agradava molt dibuixar i un dia, suposo que després de veure alguna pel·lícula de ciència-ficció, em va donar per començar a dibuixar robots de totes mides i totes formes. Recordo que un dia vaig descobrir que els robots tenien motors elèctrics en lloc de músculs i així vaig descobrir l’electricitat i els motors elèctrics molt abans de començar a anar a l’escola. Ho vaig trobar molt fascinant i vaig tenir la sort que aquell any els Reis Mags em van portar un joc que permetia fer petits circuits elèctrics, anomenat Electro L, cosa que em va permetre començar a experimentar amb circuits amb piles, interruptors, petites bombetes i algun motor elèctric reciclat d’algun joguet.

Recordes quan vas fabricar el primer robot i com era? Va ser en aquella època primerenca. Vaig construir una petita plataforma a piles amb dos motors, però el problema era que quan la posava en marxa anava recta fins que xocava contra la paret. En aquell moment vaig recordar un reportatge d’un teler mecànic que utilitzava targetes amb perforacions per controlar les agulles i ho vaig aplicar a fer un rotllo de paper (com una cinta de casset) que portava forats per anar activant seqüencialment i durant un temps determinat cadascun dels motors d’aquest robot. El rotllo que controlava el motor era fet amb paper de vàter de l’època, que era molt més dur que l’actual. En aquell moment em fascinava la idea de poder enviar el robot a un lloc determinat i fer-lo tornar només fent girar el rotllo al revés. La idea era bona però no va funcionar a la pràctica tot i que recordo que vaig passar-m’ho molt bé durant tot el procés.

I d’aquí passem a la universitat. Quan comences a fer robots a la UdL? Va ser per casualitat. Quan vaig començar com a professor a la universitat havia d’impartir una assignatura sobre sensors i transductors a la titulació d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes i tot just fent pràctiques amb sensors i motors. Al final vam muntar-ho tot sobre quatre peces d’alumini i vam fer els primers robots que podien seguir una línia al terra. La cosa va anar tan bé que vam acabar fent una demostració-concurs a l’acabar l’assignatura.

D’allò en fa uns quants anys. I actualment, en quins aparells de robòtica treballeu? Ara estem treballant en el concepte d’Assistent Personal Robòtic o APR, en què hem pogut desenvolupar tres prototips anomenats APR-01, APR-02 i APR-03. La particularitat de la nostra proposta és la utilització d’un sistema de mobilitat omnidireccional que permet que el robot es mogui en qualsevol direcció sense haver de fer cap maniobra. És a dir, el robot es pot moure cap a la dreta (o esquerra) sense haver de girar. Tenim vídeos a YouTube [vegeu el QR] on es poden veure els robots en moviment. El pla és continuar el seu desenvolupament mentre es pugui i apropar-nos al màxim al que seria un prototipus comercial.

tracking