x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

IBM llança el dia 15 l'ordinador quàntic comercial més potent del món

  • EFE
03/10/2019 a les 13:10
Darío Gil, director mundial d'investigació d'IBM.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Darío Gil, director mundial d'investigació d'IBM.

EFE

El gegant tecnològic nord-americà IBM llançarà el proper dia 15 el computador quàntic més potent del mercat per a ús comercial, el de 53 cúbits (bits quàntics), que estarà a disposició dels seus clients al núvol. "És l’ordinador més potent que existeix des del punt de vista d’interconnexió de nombre de cúbits" per a ús comercial, ha avançat a EFE en una entrevista a Madrid Darío Gil, director mundial d’investigació d’IBM, amb referència a aquest computador de 53 cúbits -unitat bàsica d’operació-, gairebé el triple dels que té el seu antecessor d’IBM (20 cúbits).

La carrera per la primacia en la tecnologia quàntica està en marxa tant a nivell d’estats, com d’empreses, tenint en compte que permetrà resoldre problemes que no es poden afrontar amb la computació tradicional. "En el futur hi haurà ordinadors amb desenes de milers i fins i tot milions de cúbits". Per fer-se una idea, mentre un ordinador tradicional treballa amb operacions basades en dos estats, representats amb el 0 i 1 (bits), la física quàntica utilitza múltiples estats (cúbits) que permeten realitzar més interaccions i operacions més complexes.


Amb aquest nou ordinador, que operarà al Centre de Computació Quàntica d’IBM a Poughkeepsie (Nova York), es fa un pas més en una tecnologia en la qual aquesta empresa competeix amb gegants com Google, que compta amb un dispositiu de 72 cúbits, que no està a disposició de tercers. "Aquest ordinador no l’ha vist mai ningú; és, potser dins del seu entorn tecnològic, però no està disponible" per a usuaris tercers, puntualitza el directiu.

Unes 23 companyies estan tractant de crear ordinadors quàntics, "però una cosa és treballar en això i una altra que funcioni i posar-lo a disposició de l’usuari". Si tenim en compte això últim, els competidors d’IBM es compten amb els dits d’una mà, diu.

IBM, la primera companyia en llançar un ordinador quàntic al núvol el 2016, disposa de deu ordinadors de 20, 14 i 5 cúbits i la idea és instal·lar-ne uns altres quatre d’aquí a finals d’octubre. "Ningú no té una flota de tants ordinadors disponibles".

Aquesta empresa compta amb una xarxa de més de 150.000 usuaris registrats per tot el món, que han executat més de 20 milions de programes als ordinadors d’IBM, que ofereixen la seua capacitat de càlcul a 80 clients, empreses i institucions, entre elles el CSIC, que treballa en el disseny de nous algoritmes, en particular amb aplicacions financeres. "Bàsicament, cada tres mesos anem reemplaçant un processador de més capacitat per un altre", explica.

La computació quàntica, en fase de desenvolupament, suposa un desafiament per dissenyar nous materials. Tindrà en el futur aplicacions en múltiples camps i serà més eficient i barata. "Imagina’t que en lloc de tardar dècades a fer un descobriment ho fem en anys, mesos o dies", ha afirmat Gil (Múrcia, 1975), que opina que serà a més l’aliada perfecta en la lluita contra el canvi climàtic.

"Estem en el moment més il·lusionant dels últims 50 anys en computació", segons el directiu, per a qui el futur passa per combinar món digital, intel·ligència artificial i computació quàntica. Es mostra "il·lusionat" amb Red Hat, una empresa de software de codi font obert que va comprar IBM aquest estiu per 34.000 milions d’euros, que li permet a la tecnològica oferir als seus clients una combinació de centres de computació propis, núvols públics i núvols híbrids (pública i privada). IBM no busca absorbir Red Hat, sinó complementar-se amb ella, afirma.

Sobre el 5 G, creu que s’ha de prendre "no només com una xarxa de connectivitat, sinó de computació" i que ambdues es barregin.

No eludeix preguntes com la guerra tecnològica entre EUA i la Xina, que l’entén com un "reflex de la importància que té la ciència i tecnologia en la societat".

Sobre si és encertat imposar restriccions, opina que "la característica fonamental de la ciència és que sigui oberta, però quan es tracta d’aplicacions tecnologies específiques és inevitable que hi hagi regulació i ajusti. No és nou (...) Fins on ha d’arribar la regulació i qui té dret a fer-ho?. És una batalla que no puc resoldre, però no serà temporal".

Director d’investigació d’IBM des de gener, Gil és al capdavant d’un equip de més de 3.000 científics. La "batalla" està en trobar talent en intel·ligència artificial i el que es persegueixen són persones "amb capacitats més que amb títols".

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre