El primer ciborg del món defensa "el dret a dissenyar-se com a espècie"

L’artista Neil Harbisson, el primer ciborg reconegut oficialment per un govern, el del Regne Unit, ha defensat aquest divendres el dret de les persones a incorporar la robòtica al cos humà i a "dissenyar-se com a espècie", durant una conferència oferta a Barcelona. Harbisson ha participat aquest divendres a la 6th International HR Conference, una conferència sobre ciència i tecnologia que s’organitza a la capital catalana.

Aquest artista avantguardista i ciborg ha reivindicat el dret a adquirir nous sentits a través d’implants com el que ell porta al seu cap, una antena connectada al cervell que li permet percebre els colors en forma de sons. Segons ha explicat, va nàixer amb una malaltia, la acromatòpsia, que impedeix la percepció dels colors més enllà dels negres, blancs i grisos. "El color és un element molt important i no volia estar exclòs socialment", ha argumentat, així que el 2004 li va proposar a un metge que li empeltés una antena al cap capaç de percebre la freqüència de cada tonalitat i, després de memoritzar-la, identificar el color corresponent.

Tanmateix, Harbisson va anar un pas més enllà i va decidir que dins del seu ventall de vibracions s’inclogués la llum ultraviolada i els infrarojos, en un intent de sobrepassar els límits humans. "Un metge de Barcelona anònim va accedir a operar-me", ha subratllat Harbisson, després de comentar alguns dels problemes bioètics que li va plantejar el primer cirurgià a qui va acudir, entre ells, que "l’antena no és una part preexistent del cos o que no és ètic superar l’espectre sensorial dels humans", ha afegit. Després de l’operació, Harbisson va desenvolupar un nou sentit que li permet saber a què sona una cara, "per exemple, mitjançant les diferents formes de roig d’uns llavis", pintar un quadre a través d’un discurs o vestir una cançó.

L’antena no és l’únic dispositiu que té incorporat, ja que al genoll porta implantat un xip que li permet saber on es troba el nord geomagnètic, "un sentit que tenen diversos animals", ha recalcat.

"La condició de ciborg -ha subratllat- m’atansa més a la naturalesa, permetent-me percebre elements naturals que els humans no perceben i ser més a prop d’altres espècies", ha comentat. En aquesta linea, ha afirmat que "cadascú ha de ser lliure d’escollir quins òrgans vol com a espècie", alhora que ha assenyalat que la identitat ciborg és independent dels dispositius que la persona tingui integrats al seu cos. "Hi ha persones, sobretot joves, que se senten ciborgs abans de poder operar-se -ha dit- i que, com les persones transgènere, decideixen canviar el seu cos una vegada són majors d’edat".

Amb tot, Harbisson ha insistit en els avantatges que suposa convertir-se en un ciborg per al medi ambient, perquè segons ha comptat, "per viure millor ja no fa falta canviar el planeta, sinó canviar-nos a nosaltres mateixos". La Terra seria molt més sostenible si tinguéssim visió nocturna, ja que no faria falta utilitzar tanta electricitat, o "si en lloc de regular la calefacció, poguéssim regular la nostra pròpia temperatura", ha detallat.

Els riscos mèdics que podria comportar la incorporació de la robòtica al cos, segons ha opinat, "són presents", però ell considera que "valen la pena".

La pròxima operació que Harbisson té al cap consistirà en l’empelt d’una corona interna al cap que permet saber on està brillant el sol en cada moment. "L’objectiu no és saber quina hora és a Londres -ha matisat-, sinó crear il·lusions en el temps fent que els moments durin més o menys, segons es desitgi."