x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

El món mira cap al cel. Hi ha vida, a Venus?

  • JOAN TEIXIDÓ I PAU
Actualitzada 30/09/2020 a les 12:05

L’atmosfera de Venus conté traces de fosfina, un gas que a la terra el produeixen els éssers vius. Un descobriment que ha tornat a generar interès en la vida extraterrestre

Venus

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Venus

Un equip d’investigadors de la Universitat de Cardiff han descobert, a través dels telescopis James Clerk i ALMA, que l’atmosfera de Venus conté traces d’una molècula de fosfina, un gas que a la Terra només el generen les activitats microbianes, humanes i industrials. Es tracta d’un descobriment que ha despertat molta expectació tant en el món científic com en el social, per les possibilitats de trobar vida extraterrestre. Aquesta fosfina o trihidrur de fosfat (PH3) és un gas incolor, inflamable i tòxic, que malgrat no fa olor, en contacte amb altres gasos la seva presència seria semblant a l’olor de peix podrit.

Per a Salvador Ribas, Doctor en astrofísica i director del Parc Astronòmic del Montsec, malgrat que Venus tingui una certa semblança amb la Terra, “té una atmosfera molt dura, amb un efecte hivernacle constant i temperatures de fins als 500 graus, que fa que els metalls es fonguin al contacte amb el planeta”.

Per al director del Parc aquest descobriment s’analitza ara en dues possibilitats o tendències. La primera és que, efectivament, el gas s’hagi format per l’existència d’algun tipus de vida. “Al nostre planeta hi ha rastres de vida bacteriana en indrets molt durs que podrien ser semblants als de Venus, com al costat de volcans o en deserts amb altes temperatures. Des d’aquest punt de vista, a Venus hi podria haver algun tipus de vida, que no necessàriament hauria de ser com l’esperem nosaltres, com la vida bacteriana.” La segona possibilitat és que aquest gas s’hagi format per mecanismes no biològics, com reaccions químiques, que també podrien produir fosfina. En aquest cas no tindria cap relació amb la vida. Ribas creu que la possibilitat més raonable seria la segona i que tots els articles científics que surten aquests dies parlen d’una reacció química no orgànica, “tot i que m’agradaria estar equivocat”.

 

La comunitat científica analitza la descoberta en dues línies: gas biològic o gas químic

 

La possibilitat de trobar vida a Venus no és un assumpte nou. Fa més de 50 anys, el científic Carl Sagan ja va publicar un article a la revista Nature amb hipòtesis sobre aquest planeta. Deia que mentre la possibilitat de vida a la superfície a la terra seria poc probable, la de trobar-la al núvols alts que envolten Venus seria possible. Una teoria que han validat els científics del descobriment, que situen les mostres de fosfina en núvols de 53 a 62 quilòmetres sobre la superfície de Venus. Serien, doncs, microbis aeris molt volàtils per les condicions àcides de les masses nebuloses.

 

Carl Sagan ja va posar la mirada a la vida als núvols de venus, fa més de cinquanta anys

 

Com sigui, aquesta descoberta ha posat de nou sobre la taula la clàssica pregunta que des de fa milers d’anys acompanya l’existència de la humanitat. Estem sols a l’univers? Ribas creu que segurament no, i que al llarg de milions de galàxies, sols i planetes, en algun racó o altre hi haurà unes condicions que hagin permès la creació i evolució d’algun tipus de vida, que no cal que sigui intel·ligent ni humanitzada. “No sabem ni on ni quan trobarem traces, o si mai les acabarem trobant, però estic segur que en algun racó de l’univers hi ha vida.”

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre