Tornarem a viure als pobles per la pandèmia i el confinament?
El confinament ens ha fet valorar la vida del món rural. Però realment volem anar-hi a viure o és una mirada temporal en vista de nous confinaments?
Tornar als pobles. Fotografia d'Islàndia
A l’entrevista d’aquest número hem parlat amb una parella que ha deixat la ciutat per anar a viure i teletreballar en un entorn rural al Pirineu. Durant la pandèmia i el confinament més dur, moltes famílies s’han vist atrapades en petits habitatges a la ciutat, i han posat la mirada als pobles i els seus espais amplis.
Segons el portal Idealista, les cerques d’habitatges en poblacions de menys de 5.000 habitants han augmentat un 13,2% els primers mesos del 2020, una xifra que asseguren que anirà en augment. Per Alipio García, del Grup de Recerca del Món Rural de la Universitat de Valladolid, un dels avantatges de canviar la ciutat pel món rural és el preu més assequible dels habitatges, la menor contaminació de l’aire i la calma que envolta la vida rural. Es podria resumir amb una millor qualitat de vida.
Amb tot, en el món rural també hi existeixen una sèrie d’inconvenients, com la connectivitat, sobretot en un entorn de teletreball. Mentre que el 92% de les llars espanyoles tenen accés a Internet, la xifra baixa fins al 85% en poblacions de menys de 10.000 habitants, encara que hi ha pobles amb connexions deficients o directament sense cobertura. Els serveis mèdics, educatius o el transport són altres factors que afecten la decisió d’establir-se en pobles i entorns rurals.
Per García, aquest fenomen és encara “minoritari i passatger”, ja que poca gent es pot permetre invertir en un segon habitatge. A més, no hi ha un plantejament real de canviar la ciutat pel poble, sinó de tenir un habitatge rural en el qual poder viure còmodament en cas de nous confinaments. Amb la normalitat, la gran majoria voldran seguir sent urbanites. Malgrat tot, García avisa de l’abandonament real de les ciutats en un futur proper, que revertirà els èxodes rurals derivats de la industrialització. Assolit un fort desenvolupament tecnològic, la concentració demogràfica és més perjudicial que beneficiosa.
És per això que experts en demografia vaticinen una fase de repoblament rural, fet que contrasta amb dades de l’ONU que indiquen que el 2050 dos terços de la població mundial viurà en grans ciutats. Caldrà veure si la pandèmia modifica el comportament migratori.
